de fantasma a llegenda

Aquests dies que aprenem la vacuïtat que s'amagava darrere la prosperitat fictícia del Gran Endeutament, ens esclata a les mans la carcassa buida del rei del pop, i tot just comença la que pot ser una infinita polèmica sobre de la seva mort i de la seva vida

XAVIER DOMÈNECH M
ichael Jackson ha passat de fantasma a llegenda en plena crisi, i potser aquesta coincidència té poder metafòric. La crisi (o la recessió, o la depressió) fa esclatar les bombolles i arrenca els lluentons dels vestits de festa, per deixar els organismes en la pura nuesa de la seva estructura. O de l'absència de cap estructura sòlida. Què hi havia a sota de les bigarrades disfresses de Michael Jackson?
Les primeres filtracions de l'autòpsia (de qüestionada fiabilitat) parlen d'un cos extremadament fràgil, que pesaria només 51 quilos; d'un crani sense cabells; d'una pell clivellada per cicatrius per multitud d'operacions de cirurgia estètica; d'un estómac que només contindria pastilles a mig digerir. Potser aquesta no és la versió correcta del que han trobat els forenses, però és una versió creïble per a l'opinió pública, perquè encaixa amb la imatge que s'ha construït a partir de l'estat permanent de disfressa que ocultava el veritable Jackson en les seves compareixences. Si és que hi havia un veritable Jackson, i no només aire, a dins de la la disfressa!
Es podien trobar realment cinquanta quilos de carn i ossos a l'interior dels vestits impossibles; al darrere de les ulleres de sol, de les màscares o dels elaborats maquillatges; a sota de les llargues cabelleres estirades? Hi havia un cos i un cervell amb energia creativa, o hi havia una ànima en pena vagant sense sentit i sense futur pels espais on, en vida, havia regnat?
S'ha repetit fins a la sacietat: Michael Jackson va ser un nen prodigi, estrella als deu anys, sense una veritable infància. Altres figures de l'espectacle han passat pel mateix; moltes se n'han sortit. Encara teníem fresca la imatge dels Jackson Five quan un joveníssim Michael va revolucionar-ho tot amb Thriller: l'àlbum i el clip. Va arribar al cel a la velocitat d'un coet. No es podia anar més amunt, i no va anar-hi. Cal molta genialitat per superar la maledicció d'haver fer el màxim el primer dia. Cal molta fortalesa per no enfonsar-te quan veus que no es repeteix.
En quin moment la forma es va buidar de contingut? L'holograma de Michael Jackson trepitjava els escenaris mentre la seva personalitat, en desequilibri constant entre la genialitat i la irresponsabilitat, entre la lucidesa i l'al·lucinació, navegava sense rumb, absolutament aliena a cap sentit de la realitat, i al seu voltant el món sencer ara l'aplaudia, ara l'insultava.
Aquests dies que aprenem la vacuïtat que s'amagava darrere la prosperitat fictícia del Gran Endeutament, ens esclata a les mans la carcassa buida del rei del pop, i tot just comença la que pot ser una infinita polèmica sobre la realitat de la seva mort i de la seva vida. I potser aviat algú dirà que aquest cadàver no era el seu, i que el rei és viu i amagat en algun lloc remot, preparant un concert amb Elvis.