Sobre el perill de tocar a sometent

GENÍS FRONTERA I VILA T
ots els mitjans de comunicació n'anaven plens: "a Itàlia ja es comencen a veure patrulles ciutadanes que fan feines de vigilància". Des de fa uns dies, el depravat govern dretà de Berlusconi ha promogut la creació d'una mena de milícies que a hores d'ara ja desenvolupen algunes funcions pròpies dels "cossos de seguretat" de l'Estat i que, malgrat no rebre cap salari i no poder anar armades, ja han rebut amb els braços oberts expolicies i militars. De fet, l'estudi del passat més recent d'Europa ja ens avisa que pot resultar realment inquietant i perillós que un govern arribi a legalitzar unitats parapolicials d'aquesta mena. En aquest sentit, no podem oblidar que, al llarg de la història, aquest tipus d'esquadres aplegades a toc de sometent gairebé sempre han sorgit d'un embrió antidemocràtic i totalitari que ha acabat donant cobertura a la repressió arbitrària, a les agressions classistes i als atacs xenòfobs.
Però allò més rocambolesc del cas és que, pocs dies després, també ens assabentàvem que la Plataforma per Catalunya a l'Ajuntament de Manresa -el denominat "partit antiimmigració", a l'oposició amb una poltrona que canvia cada dos per tres d'hoste-, advertia el govern municipal que prendria les mesures necessàries per actuar contra "els drogoaddictes i xoriços" que actuen a la plaça Gispert. A més a més, i segons informava la premsa, malgrat que el regidor de la PxC no ho esmentava directament, sembla que amb aquest tarannà podria obrir-se la porta a "una perillosa i il·legal acció parapolicial de milícia ciutadana". Tot sembla apuntar que a Manresa -com ja passa legalment a Roma, Milà o Nàpols, entre altres ciutats i poblacions italianes- hi ha qui vol, com se sol dir, tocar a sometent. És a dir, cridar a una suposada mobilització ciutadana per fer la justícia per compte propi. I per descomptat, no em refereixo pas a l'aplec d'aquell antic sometent entès com "el poble en armes", suprimit amb el decret de Nova Planta després d'haver lluitat contra l'ocupació borbònica. Com tampoc no el relaciono amb aquella guerrilla popular que el va ressuscitar momentàniament durant la guerra del Francès, per insurreccionar-se contra una altra ocupació, en aquest cas la napoleònica. Em refereixo a un altre sometent ja d'època contemporània, vulnerat i convertit en una simple milícia classista i dretanitzada al servei de les oligarquies. Un sometent que es dedicà en cos i ànima a reprimir les classes populars: obrers i rabassaires, sindicalistes i polítics dissidents; és a dir, els pàries dels règims i les dictadures de torn.
Així, doncs, veiem com hi ha qui vol fer repicar les campanes per tocar a aquest sometent. Però com que els temps han canviat, ara, els objectius a abatre són uns altres: els col·lectius d'immigrants -la minoria demonitzada cap a qui és més fàcil canalitzar el malestar general- i també certs moviments socials i d'esquerra alternativa. I no és pas casualitat que sigui justament el Barri Antic manresà cap on assenyala aquest punt de mira, ja que justament és la zona que acull més població d'origen immigrant i, a més a més i des de sempre, la seva cèntrica plaça de Gispert és un dels feus de l'activisme reivindicatiu i contestatari de la ciutat. En tot cas, de "drogoaddictes i xoriços" no només n'hi ha al Barri Antic; i com hem vist darrerament i en els temps que corren, els més grans lladres i estafadors sovint provenen de barris més rics i benestants. Per tant, resultaria perillós que, amb un discurs tendenciós i demagog, algú aprofités el context actual per sembrar pors i odis a Manresa, esquerdar-ne la convivència i justificar la necessitat d'apatrullar la ciudad per netejar el barri de vagos y maleantes.
Cal estar atents. Malgrat tot, però, mentre confiem que a Itàlia acabarà desapareixent tot vestigi que pugui recordar l'ombra sempre allargada dels camises negres -la milícia feixista de Mussolini-, caldrà que a Manresa prevalgui la normalitat i la cohesió social; deixant de banda tocs a sometent -tan anacrònics com perillosos- i alarmismes injustos. Pel bé de tothom.