El Festival dels expedients de regulació d´ocupació

JORDI BONVEHÍ CASTANYER m
és de 1.000 expedients de regulació d'ocupació (ERO), de gener a abril del 2009, han entrat al departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, en concret són 1.291 ERO, que afecten més de 50.000 persones. Per veure l'allau que suposa, en els últims 10 anys no hi ha comparativa possible, ni comparant amb el conjunt de l'any: el 2002 n'hi va haver 795, l'any que més en van entrar, i l'any 2006 van ser 488. Aquestes xifres són una punyalada a la cara de moltes famílies, que veuen com els llocs de feina que tenien assignats estan en perill d'extinció.
De les més de 50.000 persones afectades, unes 41.000 ho són pels ERO de suspensió temporal, i és aquí on hi ha la bomba de rellotgeria, ja que fins ara la majoria de gent afectada per ERO no és a l'increment de l'atur, però si la crisi, principalment de liquiditat i consum, no es revitalitza hi pot haver un creixement de l'atur provinent dels ERO de suspensió. Els ERO de fa un parell d'anys no estaven motivats per la crisi, excepte els relacionats amb el sector tèxtil, i, per tant, sempre hi havia més diners per negociar. En molts casos, com Levi's o Panasonic, responien a deslocalitzacions a la recerca de mà d'obra més barata a l'Europa de l'Est, o països com el Marroc.
La nostra societat és mòbil, els desplaçaments són l'eina indispensable, ja siguin laborals o de lleure, l'urbanisme i les comunicacions del país es basen i alhora promouen el model consumista, es pot canviar aquest model? O només podem aspirar que es realitzi una modificació de les fonts d'energia necessàries per mantenir-lo?
Alhora, el sector de la construcció ha continuat i incrementat el seu ritme de producció, ha devorat territori i han pujat moltíssim els preus, disfressant arguments. S'abraça el lliure mercat com el germà gran que ens protegeix en sortir de l'escola, ens motiven amb ajudes al consum com els plans Renove de vehicles i habitatges socials per als que no poden accedir als cars preus de mercat. El govern ajuda les empreses (quina altra cosa pot fer?): ofereix cèntims, proposa plans alternatius, disminueix la despesa i promou l'obra pública per mantenir ocupats els constructorsÉ i demana als ciutadans consumir per generar ocupació, però, i els expedients de regulació d'ocupació?
Què passa amb les petites empreses, autònoms i pimes que no poden fer front als pagaments? No poden cobrar perquè els seus clients estan en "bancarrota". Qui els ajuda? Tothom voldria ser la Seat de Martorell, on els diners apareixen quan la situació comença a perillar, injecció de diners per mantenir la producció i a córrer! Problema resolt! Quin govern més eficient!
La situació és alarmant, i confusa, som molts els ciutadans que no sabem cap on navegar, la via política ha quedat reduïda a la inutilitat pura i dura, ningú no es creu res i, el que és pitjor, la gent ja no creu en res, promeses, discursos, i brindis al sol per posar fi a la crisi econòmica, sembla mentida però aviat sentirem a dir: "cada vegada que els polítics volen frenar la crisi, puja el preu del pa".
Potser que els expedients de regulació d'ocupació entrin als despatxos de molts ajuntaments completament arruïnats, per una decadent gestió gràcies als constructors sense escrúpols i als suculents permisos d'obra que s'han embutxacat molts consistoris durant anys de boom immobiliari. El zenit de la construcció ha acabat, els diners han marxat, però a més d'un encara no li ha caigut la vena dels ulls.