Un estat poc seriós

En un estat seriós els serveis secrets són tan secrets que la gent no sap ni tan sols qui és el que mana. A l'estat espanyol, en canvi, el director del Centre Nacional d'Intel·ligència acaba de dimitir després d'estar unes quantes setmanes de portada en portada

XAVIER DOMÈNECH L'estat espanyol no és un estat seriós. En un estat seriós, el cap de l'espionatge no apareix als diaris dia sí, dia també, per irregularitats de tercera categoria, del tipus antiestètic. En un estat seriós, les discrepàncies fratricides a la cúpula dels serveis secrets fan honor al seu emplaçament i romanen d'aquesta manera: secrets. De fet, en un estat seriós els serveis secrets són tan secrets que la majoria de la gent no sap ni tan sols qui és el que mana. A l'estat espanyol, en canvi, acaba de dimitir el director del Centre Nacional d'Intel·ligència després d'unes quantes setmanes de portada en portada, i d'una compareixença davant una comissió secreta del Congrés dels Diputats on va haver de justificar d'on havien sortit els diners de les seves vacances a Mali. I l'oposició no se'l va creure.

En realitat, als estats seriosos l'oposició no juga al pim-pam-pum amb els serveis secrets ni amb el cap del seu director. Quan un diputat o un senador de l'oposició té indicis que no juga net, les fa arribar al govern, el qual procedeix a una discreta reorganització, després de la qual el personatge dubtós rep el nomenament d'agregat en una ambaixada asiàtica, càrrec al qual renuncia per motius de salut. Si el govern no fa això, llavors l'oposició podria sentir-se autoritzada a muntar un escàndol. Però els governs seriosos no deixen que les coses arribin tan lluny. D'altra banda, en un estat seriós l'oposició s'ho pensa dues vegades abans de llançar-se a la jugular del cap dels serveis secrets, perquè ràpidament seria acusada d'afeblir una força essencial de la defensa nacional per mor d'un inte-rès partidista a curt termini.
Però l'espanyol no és un estat seriós. En primer lloc, perquè l'opinió pública no se l'acaba de creure i, per tant, tampoc no es creu que tingui uns veritables serveis secrets. I això que ha dut a terme feines notables. Potser cal una sèrie televisiva que canviï l'estereotip de Mortadelo i Filemón. En segon lloc, perquè l'oposició no es reprimeix quan veu l'oportunitat de fer sang al govern a costa de la solidesa i fiabilitat de quelcom tan delicat com l'espionatge. I en tercer lloc, perquè el govern mateix no s'adona que en aquest lloc només pot haver-hi funcionaris inatacables, i que han de ser rellevats quan apareixen els primers indicis de vulnerabilitat.
Un estat voluminós però poc seriós. Ja els passa, als adolescents que fan una estirada.