TENIR VOCACIÓ... DE SERVEI

H
i ha oficis al món que per fer-los has de tenir il·lusió, que no els pots fer per obligació. Has de tenir una cosa, que no tothom té, que se'n diu "vocació".
Són feines, oficis, carreres, digueu-ne com més us agradi, que no tots podem fer. Per exemple, ser metge. Per ser metge, no n'hi ha prou que tinguis tots els estudis acabats, que hagis tingut molt bones notes, que hagis estudiat a les millors universitats i que ja estiguis doctorat (mai més ben dit). Per ser metge en general, però sobretot de la Seguretat Social, a part de tot això que he dit, has de tenir "vocació" de servei. I això vol dir: tractar bé el malalt que estàs visitant, ser amable, comprensiu, tenir paciència, dedicar-li un temps... Això no s'aprèn a la universitat, això s'ha de portar a dins, i si vols fer de metge és un plus que has de tenir. Si no és així, no t'hi fiquis, fes una altra cosa, però aquest ofici no.
Un altre ofici en el qual també passa això és el de mosso d'esquadra, o policia, guàrdia civil o policia local. No n'hi ha prou que siguis alt i ben plantat, no n'hi ha prou que hagis passat l'examen físic, el psicològic, l'entrevista final i que a l'acadèmia de Mollet t'hagis doctorat... (veus, aquí sí que no està ben encertat posar això de doctorat). Jo ho sento molt, però per a mi no n'hi ha prou. Si no tens "vocació" de servei, que a la majoria n'hi falta un bon tros, no serveix de res posar-te l'uniforme i sentir-te l'amo del món. No sé què tenen els uniformes, que passa molt, això. Gent ben normal sense uniforme, se'l posa i es transforma d'una manera alarmant en un Superman.
Has de ser una persona normal, tenir paciència, solucionar els problemes dels ciutadans, tractar-los d'i-gual a igual, perquè encara que no t'ho pensis tu no ets diferent d'ells, per més uniforme que portis. No veure en cada persona un delinqüent, sinó gent normal i corrent. Ser agradable i servicial. No defugir els problemes, quan saps de sobres on són, i plantar-los cara al moment, no al cap d'una hora, quan ja ha passat l'incident. Si no ets capaç de fer això, no t'hi fiquis, fes una altra cosa, però aquest ofici no.
Una altra feina per a la qual també s'ha de servir és la de mestra. Jo us dic la veritat: és un ofici que no faria ni regalat. I menys ara, que per culpa de la societat actual i dels pares, els mestres cada dia tenen menys autoritat. Per fer aquesta feina no n'hi ha prou de tenir el títol de mestra. Has de ser psicòloga, assistent social, fer d'advocada matrimonial, ser dura i inflexible, però alhora afectuosa i comprensiva. Has de saber que tens el futur de molts nens a les teves mans, reciclar-te contínuament, anar evolucionant, fer nous cursets, no deixar mai d'estudiar, ser instruïda, però alhora saber ensenyar. En resum, ser una bona pedagoga, que això també és molt difícil de trobar. Si no saps fer tot això, no t'hi fiquis, fes una altra cosa, però aquest ofici no.
N'hi ha més, de casos com aquests. Són oficis que estan ben pagats, que depenen de l'estat, que estan al servei de la comunitat i en què els que s'hi dediquen tenen el futur assegurat. Si us ha passat pel cap fer algun d'aquests oficis que he anomenat, formar part i tenir els avantatges de ser funcionari de l'estat, per favor, afegiu-hi un plus de vocació, si no, dediqueu-vos a una altra cosa, us ho demano de tot cor.
Perquè ja està bé de trobar metges que no t'escolten i només saben receptar, policies antipàtics que només et volen sancionar i mestres que "passen" d'ensenyar.