GUERRA DE CATECISMES

FLORENCI COSTA I PADRÓ E
l dia de Sant Jordi em van regalar -casualment- un vell llibret en anglès (els qui van tenir la gentilesa de fer-ho, es veu que el volien llençar...). A mi em va interessar molt. El títol era A Cate-chism of Christian Doctrine. Era una edició del 1966, feta pels bisbes catòlics d'Anglaterra i País de Gal.les. Me'l començo a llegir, i era, gairebé al peu de la lletra, el mateix catecisme que jo havia après de petit als anys 40. Era obligatori a tot el món catòlic. Amb preguntes i respostes breus sobre el dogma, la moral i els sagraments.
Crec que és la mateixa Església que va inventar el gènere literari catecisme. Es tracta d'una síntesi ben pensada, feta per ser apresa de memòria (fins i tot ens apreníem les preguntes). Dono fe que és un instrument eficaç. Tant, que a partir del segle XIX -no sé si abans- va ser imitat. En conec tres tipus: un de més llibertí, fet per ridiculitzar la doctrina catòlica; el de l'emperador Napoleó, que volia imposar a l'Església a França però no se'n va sortir (no cal dir que insistia molt en l'obediència a la seva autoritat absoluta); i el catecisme comunista, que es feia servir a l'antiga Unió Soviètica.
Els seus avantatges són donar un esquema clar, simple i contundent de les principals creences religioses (o no). A l'Església catòlica ha servit durant segles i ara es revitalitza, en un moment que manquen els fonaments doctrinals als infants, joves i adults catòlics. Hi ha molts nivells: catecisme universal, nacional; catecisme complert, resumit, elemental. A mi em sembla bé. Tant, que un dia en vaig refer de cap a cap un d'improvisat que feien servir en una parròquia i que deia una quantitat de disbarats impressionant.
Ara bé, el catecisme és això: catecisme, i res mes. Quan es fa servir el catecisme com a cúmul d'eslògans que un manté intocables tota la vida, es converteix en una cotilla que ofega. O bé, que si es pren al peu de la lletra, porta a contradiccions considerables. Per exemple, en el que jo vaig aprendre hi havia dos dels pecats "que clamen venjança al Cel" que deien: "oprimir els pobres" i "defraudar la soldada als treballadors". O sigui que aquests estarien entre els pitjors pecats. ¿N'han sentit predicar sovint els pacients practicants de les parròquies catòliques? Per tant, hi ha la contradicció que cadascú es queda la part que li interessa, o li convé, fins i tot els predicadors.
M'ha vingut al cap aquesta qüestió dels catecisme, en sentir certs debats o diàlegs de sords sobre el tema actual de l'avortament. El catecisme catòlic diu: "cal respectar la vida humana des de la concepció fins a la mort natural". I el catecisme que se li oposa diu: "la dona és lliure de disposar del seu cos i de decidir". Estan bé. Tots tenen raó, però com deia una tesi que ha sortit recentment: això són com línies paral·leles que mai no es trobaran (o bé ho faran a l'infinit).
Quan els catecismes, tots, es converteixen en eslògans, o pitjor encara, en armes que ens llencem els uns als altres, perden la seva funcionalitat. Ja que tots els adults -creients o no creients- hem d'anar més enllà dels catecismes i entrar en un exercici de la raó, o de la fe, o de la fe i la raó, que ens situen en la capacitat de fer el que han de fer persones adultes: pensar i dialogar.