Mal finançament al teler

JOAN ROY S
ense Estatut -en la mesura que no és reconegut per l'Estat com a llei orgànica que és-, el finançament està abocat al fracàs, no només perquè Catalunya podria acabar ingressant menys del que el seu dèficit pressupostari requereix, sinó perquè, ja segur, no es respectarà cap dels principis rectors estatutaris: ordinalitat (no perdre posicions en el rànquing de PIB per càpita després de l'aplicació de la solidaritat), transparència (quantificació territorial de la solidaritat, seguint els paràmetres UE que diuen que només tenen dret a transferències les regions amb un PIB per habitant inferior al 90% de la mitjana europea), i limitació a la solidaritat en funció de les pròpies necessitats de desenvolupament.
Situats en aquest punt, la política catalana és en un impàs total. Qualsevol intent de maquillar uns mals resultats de finançament seria un peix al cove frustrat, ja que suposaria per part del Govern català acatar una situació de palesa alegalitat, que deixaria la Generalitat amb penúries econòmiques de difícil resolució, més enllà d'un endeutament superior als 21.000 milions d'euros actuals. Això no ho vol ningú, però les alternatives són minses, tret que els partits catalans s'avinguessin a rebutjar absolutament el nou Estatut, per flagrant incompliment de l'Estat, i exigissin l'estricte compliment de l'anterior, que, com a mínim, permetria a Catalunya percebre el deu anys d'actualització de cens que li pertoquen.
Des del principal partit de govern, el PSC, s'assegura que estan treballant per un acord, tot i les queixes menors d'ICV i les majors d'ERC, que amb un mal finançament comprometria fortament el seu futur electoral. Per defensar-se, de moment, tots tres carreguen contra CiU i l'acord de finançament del 2001. CiU cataloga d'incert l'argument i assenyala que els pressupostos de la Generalitat van passar de 16.000 a 35.000 milions d'euros entre el 2004 i el 2009 mercès en aquell acord. CiU, a més, ha parlat clarament de 5.000 milions a aconseguir amb el nou finançament, en aplicació estricte de la nova cistella d'impostos (50% de l'IRPF, 50% de l'IVA i 58% dels impostos especials). Aquesta quantitat, a més, la considera imprescindible tenint en compte que el forat pressupostari de la Generalitat pel 2008 és de 4.862 milions d'euros: 1.500 milions en sanitat, 1.000 milions en dependència, 1.200 milions en educació, 1.012 milions en deute de la CCMA, i rèmores diverses, com la línia 9.
Què seran capaços d'inventar tots plegats quan els pitjors pronòstics es confirmin cap al 15 de juliol?