Hondures i el retorn dels fantasmeS

RICARD SÁNCHEZ ANDRÉS A
quest mes de maig vaig viatjar a Amèrica Central i de passada (un dia) vaig fer estada a Hondures. L'avió que em va portar de Managua anava ple d'estudiants, professors i metges que tornaven de Cuba, els professors per al programa d'alfabetització "Jo sí que puc", els metges cubans per al programa mèdic "Operació miracle" i els estudiants del programa de beques de Cuba, que fa que estudiants pobres de tot el món puguin estudia carreres que de cap manera no podrien estudiar al seu país. Tothom anava animat i, de fet, tothom parlava del canvi social que hi havia a Hondures i que feia que els fantasmes del passat passessin a l'oblit, i es parlava d'un desenvolupament social important. Altres vegades que he viatjat a Hondures no es visualitzava la mateixa il·lusió.
Però bé, el que va passar aquest dia a Hondures només pot recordar a moltes generacions que seguint el procés d'Amèrica Central i Llatinoamèrica, les punyalades de traïció de les oligarquies, exèrcit i altres forces reaccionàries que van massacrar processos democràtics a Guatemala, Xile, etc. i van donar suport a intervencions impopulars en diversos països llatinoamericans.
A diferència de la resta de països d'Amèrica Central, com Nicaragua, El Salvador i Guatemala, el poble hondureny, per diferents raons, mai no va articular grups civicodemocràtics i de resistència populars grans i coneguts, i encara menys guerrilles, que comprometessin els poders de la regió. El poble hondureny ha patit llargament la ignomínia de la seva elit i la repressió d'unes forces armades ensinistrades a la tristament coneguda Escola de les Amèriques, patrocinada per la CIA i que tants dictadors i torturadors va donar. Un poble que ha patit la humiliació de ser utilitzat com a base nord-americana per atacar els moviments d'alliberament veïns, un poble castigat per la fam, l'analfabetisme i la desprotecció davant els desastres naturals que ha viscut.
L'arribada de Manuel Zelaya, un empresari pròsper amb vocació democràtica i sensibilitat pel poble, va significar per a Hondures un gir important. Però els problemes de Zelaya van començar, per al seu govern, quan es va negar a les privatitzacions per les quals pressionaven diferents grups empresarials, sobretot d'energia elèctrica i de comunicacions, quan va elevar per decret el salari mínim, quan va fer ingressar Hondures a l'ALBA, quan parla de fer una reforma agrària i es reuneix amb els dirigents de Vía Campesina, quan va donar de franc matrícules per a nens i nenes a les escoles i berenar escolar, quan arriben programes cubans d'alfabetització i mèdics per al poble hondureny. Tot això per a l'oligarquia d'Hondures és un delicte i encara més si el polític és dels seus, perquè no podem oblidar que Manuel Zelaya és un polític de dretes. El Partit Liberal a tot Amèrica Central i Amèrica Llatina és un partit polític de dretes, no d'esquerres o esquerra liberal (no sé per què en alguns mitjans es parla de partit d'esquerres). És per això que les mesures socials internes i la seva política internacional àmplia i intel·ligent, que van tenir bons resultats, van provocar terror en grups (l'oligarquia) polítics, econòmics i religiosos conservadors. És per això que per a aquests grups la possibilitat real d'una consulta popular al poble i poder arribar a tenir en el futur a una veritable democràcia participativa va ser el detonant. Per a ells el text constitucional està fet a la seva mesura, i això va portar el retorn dels fantasmes que mai no havien marxat del tot d'Hondures.
El president Zelaya ha de ser restituït al govern, és la voluntat del seu poble. No és manipulant la veritat als mitjans com tornarà la pau i l'ordre constitucional a Hondures.