EL TRAMVIA DEL ROSTOLL

A pagès, els pobles veïns poden ser a deu quilòmetres l'un de l'altre, i entremig s'obre
la buidor extensa dels rostolls; en aquest cas, segarrencs i urgellencs. Un tramvia amb una parada cada deu quilòmetres? Des d'ara mateix li proposem un nom: TramRostoll

L
a línia ferroviària entre Manresa i Lleida va ser construïda a principi de la segona meitat del segle XIX per iniciativa i amb finançament, entre altres, dels promotors del Canal d'Urgell. La complementarietat de les dues obres era clara: el tren permetria exportar les collites obtingudes amb la conversió en regadiu del que els viatgers de principi del XIX havien anomenat, amb tota justícia, "el desert d'Urgell". Els trens van començar-hi a circular l'any 1860, i l'any següent es va posar en servei la línia de Lleida a Saragossa. No va ser fins al 1865 que va arribar a Lleida el tren procedent de Tarragona i Reus.
Per tant, el tram de Manresa a Lleida va ser el primer de veure passar els trens de llarg recorregut entre Barcelona i les terres del nord i el centre de la Península, ja que no va ser fins al cap de més de trenta anys que no es va posar en servei la línia "directa" de Barcelona a Saragossa per Reus i Casp.
En diferents moments, per les vies de Rajadell i de Calaf hi han circulat els expressos de Madrid i de Galícia (el Xangai Exprés), automotors Ter amb destinació a Salamanca i l'estela argentada i vermella dels Talgo. Llargs combois de mercaderies i trens correu cap a Saragossa. Després, Renfe va apostar perquè els serveis de llarga distància passessin per Tarragona, Reus i Lleida, per evidents raons comercials, i les línies de Casp i de Manresa van quedar fora de joc. La de Manresa a Lleida, a més a més, s'ha deixat degradar de la manera vergonyosa que tots sabem.
Ara, els plans de la Generalitat volen convertir aquesta línia en un "tramvia". Donant per fet que la velocitat ja la posaria l'eix transversal ferroviari, les vies de l'antic "Norte" acollirien trens sense pressa amb parades freqüents. Però els tramvies són bons per a les zones urbanes: molta gent que puja i baixa cada pocs centenars de metres. A pagès, els pobles veïns poden ser a deu quilòmetres l'un de l'altre, i entremig, tan sols la buidor dels rostolls. Un tramvia amb una parada cada deu quilòmetres? Des d'ara mateix li proposem un nom: el TramRostoll.
Això del tren transversal va per llarg, més que res perquè costa molts milions i la recuperació postcrisi serà llarga. Haurem de pagar la factura de les injeccions de cavall que estan aplicant al sistema financer, i no són barates. Només faltaria que, darrere del projecte del tramvia, no s'invertís perquè la línia realment existent ofereixi una bona velocitat als seus usuaris, i ens quedéssim sense bous ni esquelles.