Regals

MIQUEL REGUANT E
l cas dels vestits que presumptament van ser regalats al se-nyor Camps ha motivat moltes reaccions. Una ha estat la de l'alcaldessa de València, que sembla que també n'ha rebut i que en una reacció típica dels infants ha volgut dir "i tu també!", dirigit a la resta de mortals, dient que tothom rep regals.
I en dir això sembla que es posi a l'alçada del senyor Camps, si els fets són certs. D'aquesta manera vol fer-nos creure que tothom és igual. I no és cert, perquè es basa en un fals raonament: si acceptar un ram de flors no és un delicte i és un regal, tampoc no és delicte acceptar altres regals.
És un raonament que ens portaria a creure que la propina que pot rebre un cambrer té la mateixa categoria que la "propina" que algú accepta per canviar alguna norma o alguna llei.
Per tant, es plantejaria si hi ha alguna manera de diferenciar els regals innocents dels que no ho són tant.
Hi ha almenys tres elements que ens poden ajudar a destriar els regals que es podrien considerar legítims dels que no ho són.
El primer és qui dóna el regal. Si el que dóna el regal té relacions comercials o d'altra mena que pugui crear un conflicte d'interessos, hi ha un alt risc que no sigui un regal de franc, sinó una manera de reclamar o ajudar a tancar un tracte en millors condicions.
El segon és el seu valor en diners. El cost no és una futilesa. Si algú ens regala un punt de llibre o un caramel, o altres petits objectes comercials de valor mínim és difícil que pensi que pugui condicionar la nostra manera de fer. En canvi, si el valor del regal és alt, ni que no hi hagi aparentment cap tracte pendent cal pensar si no és una inversió de futur. Per tant, és millor no acceptar-lo.
El tercer és la publicitat del regal. Fa anys, crec que era un empresari americà que va dir que una bona manera de saber si un regal era acceptable era pensar si ens molestaria veure a la primera plana dels diaris que l'hem rebut.
I si agafem els dos exemples que hi han sortit. Si és cert que el senyor Camps ha rebut vestits per valor superior a 12.000 euros, encara que no fos un delicte, com diria molta gent, fa lleig. És una propina de més de 2 milions de les antigues pessetes, una ridiculesa per als que tenen molts diners però no pas per a la majoria de mortals.
En canvi, que el president de Cantàbria gallegi públicament que regala anxoves quan fa algunes visites institucionals, es veu de manera força diferent.
Però, tot i els elements per valorar l'oportunitat d'acceptar un regal o no, a algú li poden quedar dubtes. I en cas de dubtes, més val dir que no, que no ens farà més pobres.