TIRAR PEL DRET

Ernest Maragall proposa, aproximadament, que Catalunya ignori la sentència de l'Estatut, que faci com si no l'hagués llegida ni escoltada, i que tiri pel dret amb les competències del text aprovat en referèndum i el finançament acordat amb Zapatero

XAVIER DOMÈNECH D
'un Maragall a l'altre, estem distrets. Si Pasqual Maragall advocava, a Prada de Conflent, per una manifestació tan gran com la mítica de l'Onze de Setembre del 1977 ("Un milió de segadors", va ser llavors el titular d'un setmanari), i per un nou referèndum si el Tribunal Constitucional retallava l'Estatut, ara ha estat el seu germà Ernest, conseller d'Educació del govern Montilla, el que ha sacsejat les aigües ja prou mogudes de la política verbal catalana en proposar, aproximadament, que Catalunya ignori la sentència del Constitucional; que faci com si no l'hagués llegida ni escoltada, i que tiri pel dret amb les competències que li reconeix el text estatutari aprovat per les Corts i el finançament acordat amb Zapatero. I qui dia passa, any empeny.
El Maragall conseller considera que l'important és el pacte Catalunya-Espanya avalat pel poble català i per les Corts espanyoles, i que davant la força d'aquest pacte, el Constitucional no pinta res. "És que a aquestes altures de la pel·lícula no és evident que el Tribunal Constitucional és l'autèntic rei despullat del nostre sistema democràtic? És que no sabem que l'aplicació real [de la sentència], cas per cas, l'hauran de fer els futurs membres d'aquest organisme, amb persones i majories diferents de l'actual?", afirma. Les reaccions no s'han fet esperar, i des del PP i el PSOE han instat el Govern a acatar la sentència, sigui la que sigui; només faltaria.
"L'acatarem", diu el Govern per boca de Joan Saura, "però...". Però si és gaire negativa, caldrà "refer el pacte públic entre Catalunya i Espanya". Atenció al concepte: un pacte Catalunya-Espanya situa les dues realitats a un nivell similar. I a més a més, diu el portaveu Saura, caldrà buscar "vies" diferents d'aprofundir l'autogovern; voltes i dreceres que menin al mateix lloc. És a dir, aplicar l'Estatut de totes maneres; tirar pel dret, com diu Ernest Maragall; però d'acord amb el govern de l'estat. O s'aconsegueix això, o el "pacte" es dóna per desmanegat i llavors...
I llavors, què? Si és la guerra, caldrà que cadascú avaluï les pròpies forces. Ernest Maragall diu que les relacions PSC-PSOE haurien de ser de "govern de coalició"; els partits que governen junts poden deixar de fer-ho quan ja no s'entenen. Això és molt més que el grup parlamentari propi que reclama el conseller Castells. Però a dins del PSC són molts els que no volen ni sentir a parlar d'arrufar el nas al PSOE. Ja ho va dir José Zaragoza: el PSC guanya quan és més PSOE.