veïns contra els brètols a berga

E
l barri vell de Berga comparteix molts dels problemes comuns als nuclis històrics que han deixat de ser el rovell i el nervi de la ciutat per esdevenir sectors decrèpits dels quals l'activitat comercial i els sectors benestants han fugit fa anys. La recuperació d'aquests sectors és imprescindible per mantenir una identitat col.lectiva viva perquè, fins i tot degradats, contenen allò genuí del municipi, inexistent als barris moderns que podrien correspondre a ciutats anònimes i intercanviables. Algunes ciutats se'n van adonar fa temps i ja tenen molt camí fet. Algunes han tingut la sort de trobar-se amb nuclis antics que, per sota de les seves crostes, presentaven edificacions nobles i sòlides, fàcilment revaloritzables i rehabilitables. Berga no és ni de les unes ni de les altres: el nucli és ple de construccions sense valor més enllà de la memòria que contenen i, a més, el camí per fer és encara molt llarg i costerut. Aquest retard té múltiples manifestacions. Una d'elles és la persistent problemàtica d'habitatges abandonats que poden convertir-se en propietats fantasma, com vam veure fa un temps, o que poden esdevenir camp abonat perquè els brètols -sovint amb pretensions filosòfiques- hi campin al seu aire convertint els vells pisos en clavegueres a cel obert. Els problemes de convivència, en aquests casos, estan servits, i a Berga n'hi ha. Cal que l'administració reconegui la seva impotència quan els veïns, molts dels quals gent gran, s'han d'organitzar per tapiar, assegurar o refermar portes, finestres i parets de manera que els habitatges quedin ben tancats i no s'hi pugui accedir. L'actuació dels veïns és exemplar: busquen solucions i s'hi posen els primers. Els propietaris que no tenen cura de les seves propietats i els polítics que haurien de crear un marc millor per al barri antic haurien de sentir que els han donat una lliçó.