la veu del territori a la caixa

XAVIER DOMÈNECH C
ada cop és més clar que Valentí Roqueta haurà deixat la presidència de la Caixa d'Estalvis de Manresa just a temps de no ser ell qui lliuri les claus del castell i signi la rendició de la plaça davant la coalició assetjadora encapçalada pel Banc d'Espanya i el govern central amb el seu fons de persuasió de caixes fusionables.
Ho celebro per en Roqueta, manresanista, comarcalista, membre d'una dinastia d'industrials vitivinícoles arrelats a la difícil terra del Bages. Per a ell no hauria estat un tràngol agradable, tot i que, si hagués assolit el convenciment que era un pas necessari, l'hauria fet amb decisió i sense dubtes. Però no li ha tocat. Qui convocarà el consell d'administració i l'assemblea general, i argumentarà a favor d'abaixar el pont i obrir la porta, serà l'actual president, Manel Rosell, en companyia del director general.
La pràctica diària de les entitats d'estalvi catalanes atorga un gran poder a aquests dos càrrecs (el president i el director), però segons els estatuts de la caixa manresana, és a l'assemblea general a qui correspon decidir sobre "la transformació, dissolució i liquidació de l'entitat o la seva fusió amb d'altres". L'assemblea, al seu torn, haurà de decidir a partir d'una proposta prèviament acordada pel consell d'administració. Ahir aquest diari va publicar una fotografia recent d'aquest consell, i un dels qui sortien a la primera fila era l'alcalde de Manresa.
L'alcalde de la ciutat que dóna nom a l'entitat no té cap càrrec especial dins el seu consell: és només un dels representants dels municipis de la zona. Però ningú no dubta que el capteniment que mostri (o que no mostri) l'Ajuntament de Manresa tindrà un pes important en les decisions que s'adoptin. Al costat de l'alcalde es veia la resta de consellers, entre els quals els representants de l'anomenada societat civil i de l'administració local. De fet, dels 105 membres de què es compon l'assemblea general, 51 representen directament les organitzacions del territori: 21 provenen dels ajuntaments i els consells comarcals, i 30 representen un conjunt d'entitats socials, econòmiques i professionals (la "societat civil" que dèiem). Aquests dos grups ocupen també 7 dels 15 seients del consell d'administració.
Ajuntaments i societat civil: junts tenen la clau del futur de la Caixa d'Estalvis de Manresa. El president i el director general proposen, però ells disposen. Per activa o per passiva. És una responsabilitat important, que exerceixen en nom dels seus conciutadans.