A
Manresa, el 2007, es va fer una revisió cadastral que quadruplicava el valor immobiliari d'una ciutat que havia crescut, però no tant. Això indica que el gros del salt era considerar que edificacions ja existents tenien molt més valor de mercat que deu anys enrere, quan s'havia fet la darrera revisió. El 2007 era el moment més àlgid del boom immobiliari, amb preus de pisos, cases i terrenys totalment fora de mida. I això es va reflectir en la valoració cadastral resultant. En teoria, no es va fer res mal fet, els valors cadastrals s'han d'actualitzar cada deu anys i tocava. La pràctica, però, amb la seva tossuderia habitual transmet un altre missatge. El preu de l'habitatge havia crescut desproporcionadament perquè els crèdits es concedien amb més alegria del compte. Veient la situació de bancs i caixes, els rescats, les fusions i la quantitat d'empreses que han hagut d'abaixar la persiana per manca de crèdits per funcionar i de particulars solvents que no poden tenir el préstec que necessiten, sembla evident. També és força clara l'estratègia de la banca per recuperar liquiditat: donar molt poc pels diners que se'ls deixen en custòdia i posar interessos molt alts al diner que deixen. Tot plegat és un desencert, fruit d'una situació mal plantejada i mal governada, que ha omplert les butxaques d'especuladors i gestors sense escrúpols i ha deixat en una situació precària els particulars que s'hi van apuntar alegrement o perquè van creure que no tenien cap més remei si volien tenir un sostre o formar una família. La revisió cadastral de Manresa i totes les fetes en el mateix període són resultat d'un mal plantejament i, consegüentment, ofereixen resultats erronis, inflats. Toca ara desinflar el globus i fer-ho abans que es compleixi el termini de 3 anys durant el qual els ajuntaments poden posar topalls a la tributació. I no és pas que no es veiés a venir.