pintes per a gats parlamentaris

Està derivant la informació parlamentària catalana cap als estils de la premsa del cor? O la importància que s'ha donat a les imatges "robades" dels missatges SMS ens ha de fer preguntar si hi havia gaire res més interessant per explicar?

XAVIER DOMÈNECH A
questa setmana s'ha celebrat al Parlament de Catalunya el debat anual de política general. És probable que no se n'hagin adonat: pocs debats han estat tan insignificants com aquest en la recent història parlamentària de Catalunya, i a més a més tenia molta competència d'altres fronts noticiables: la pujada d'impostos, els pressupostos de l'Estat, el cas Gürtel, l'elecció de la seu olímpica del 2016 i el cas Millet. Difícil competència, sobretot quan la pugilística entre Montilla i Mas sembla avorrida com a entreteniment i d'escassa transcendència pràctica.
Però malgrat la competència, hi ha un aspecte d'aquest debat que ha transcendit, ha mogut polèmica i que ha gastat força minuts de tertúlies: la publicació de sengles fotografies on es podien llegir els missatges SMS que estaven escrivint, o que acabaven de rebre, sengles diputats asseguts a la seva butaca de l'hemicicle. Es veu que alguns fotògrafs, des de la seva posició i amb teleobjectiu, arriben a poder fotografiar les pantalletes dels mòbils dels parlamentaris. Potser també poden retratar els papers de la seva tauleta i les notes que estiguin escrivint, o les cartes que estiguin llegint, però encara no hem vist cap d'aquestes imatges. Sí, en canvi, que hem pogut llegir, al diari Público, un intercanvi de missatges entre Joan Saura i Jaume Bosch, en què el primer titllava de "tostón" el discurs de Montilla; i un altre de Daniel Sirera a Carina Mejias (ambdós del PP) en què el primer afirmava: "este partido es una mierda". Saura ha reaccionat traient importància al comentari, propi del llenguatge col·loquial entre companys i amics; Sirera, en canvi, s'ha enfilat per les parets davant el que considera una invasió de la seva privacitat i fins i tot una "violació de correspondència".
Aquestes dues imatges "robades" és el que més ha transcendit del debat anual de política general al Parlament de Catalunya. Ens hem de plantejar si la informació parlamentària catalana està derivant cap als estils de la premsa rosa? O ens hem de preguntar si el problema no consisteix en el fet que, realment, no hi havia gaire res més interessant per explicar? Quan els alumnes d'una classe comencen a fer gargots als marges de les llibretes, es llancen boletes de paper i segueixen amb atenció el vol de les papallones a l'altre costat de la finestra és senyal que ni el mestre ni la matèria no els interessen gaire. Però aquí el tema és un país en crisi econòmica i desconcert polític, i el mestre són els nostres representants i governants. No anem bé, no senyor.