deute etern, greuge perenne

e
l desdoblament del tram sud de l'eix del Llobregat (C-55) entre Manresa i Abrera va tard. Segurament des del Govern diran que és injusta la crítica quan ja s'hi està treballant, que fa dos anys ja es va fer públic un estudi previ i que ara s'està tancant, i que aquesta és l'avantsala de fer-ne el projecte constructiu, que al seu torn és el penúltim esglaó (després cal adjudicar l'obra) abans de posar les màquines a treballar. Però en aquesta obra fa temps que es va tard, perquè ja fa temps que hauria de ser realitat. Per la seva connectivitat estratègica (és la porta d'una gran part de la Catalunya central cap a l'àrea metropolitana); per la intensitat de vehicles que hi circula -que, de fa molts anys, dobla els índexs que assenyalen els experts per convertir una carretera d'un carril per sentit en autovia-; per posar fi a una elevada sinistralitat -estadístiques en mà, el tram Manresa-Castellbell és un dels que registren més accidents mortals-; i per resoldre un inexplicable i històric greuge comparatiu, el que dues capitals de comarca amb evidents paral·lelismes amb Manresa (Igualada i Vic) tinguin autovia gratuïta cap a Barcelona, mentre que des del Bages s'hagi de triar entre passar per una carretera de tercera (l'esmentada C-55) o gratar-se la butxaca (per l'autopista). I amb tots aquests arguments sobre la taula, el que tenim és que, com a màxim, el 2010 el desdoblament entre Manresa i Castellbell tindrà projecte. Més enllà, incertesa. I interrogants. Com per exemple que mai no s'hagi posat en clar quin és el contracte que tan fort lliga el Govern perquè el rescat del peatge de l'autopista Terrassa-Manresa es presenti permanentment com una utopia i mai com una alternativa a estudiar, amb números a la mà i ben clars, a la despesa que suposa fer una obra de desdoblament. Ara el projecte és en una llarga llista de prioritats. Però sense calendari clar i, encara menys, assignació pressupostària és poc més que un brindis al sol.