els diners per fer anar un hotel a berga

U
n grup d'empresaris berguedans van decidir en el seu dia posar fi al trist i llarg recorregut que havien seguit les instal·lacions de l'antiga caserna militar de la ciutat. Abans, els polítics locals havien decidit que calia mantenir alguns dels edificis dels militars per la seva singularitat, perquè la ciutat els havia acceptat com una imatge urbana i perquè es partia de la idea que l'aprofitament d'aquells edificis havia de repercutir en benefici de la societat berguedana, en una mena de retorn als ciutadans per l'ocupació militar durant dècades. Amb aquest esperit, diferents ajuntaments hi van invertir diners, fins i tot diners que no tenien, i, després de molts projectes i embolics, es va buscar els empresaris locals perquè hi desenvolupessin el projecte hoteler que des de l'administració s'havia estat incapaç de fer fins aleshores. L'esperit dels empresaris i els diners que hi van aportar d'inici no van ser suficients, i sigui per la gestió que es va fer o per les circumstàncies de Berga, el projecte va anar de mal borràs. Amb l'aigua al coll, els empresaris van haver de tancar portes per aturar la sagnia de l'hotel i quan van tornar a trucar a la porta de l'Ajuntament hi van trobar més aviat hostilitats. El temps fa que les posicions s'asserenin, que uns i altres intentin trobar vies de diàleg i de solució. Ara sembla que la situació de l'hotel passa per aquest punt, amb una colla d'empresaris disposats a refer-se obrint-se a l'entrada de nou capital i amb un Ajuntament que no té les portes tancades amb la mateixa fermesa que fa uns mesos, el que s'ha de traduir en no incrementar l'ofec als empresaris que hi havien invertit. L'hotel, de moment, no va. Queralt, una concessió associada a l'hotel, està absolutament encallat. Però com a mínim hi ha una predisposició que apunta més al diàleg que a l'enfrontament judicial.