seny, seny, seny!

Les conseqüències de les actuacions judicials són massa transcendents per ficar-les en el carrussel de les polèmiques instantànies i efímeres que caracteritzen cada cop més els debats orientats només a impactar l'opinió pública, semblants en tot al foc d'encenalls

XAVIER DOMÈNECH S
eny, seny, seny. El que estem veient a l'entorn del cas Millet és qualsevol cosa excepte seny. L'espectacle dels diferents agents de la judicatura tirant-se els plats pel cap en públic és a l'antítesi de la generació de confiança. Dels togats n'esperem que posin calma allà on imperen els nervis, que donin paciència als impacients, que orientin els desorientats, que mantinguin la nord allà on tothom l'ha perdut. I que adoptin decisions impecablement raonables i raonades i ho facin amb publicitat, com exigeix la llei, però amb continència i discreció. En lloc d'això, assistim a un debat de cara a l'opinió pública en el qual sembla esperar-se que sigui aquesta la que, en cada moment i per a cada moviment, jutgi la tasca dels judicadors. Si els professionals de les sales de vistes acudeixen a aquest recurs, com pretenen després evitar la celebració de judicis paral·lels a través dels mitjans de comunicació? Fa esgarrifances veure com la fiscalia convoca una roda de premsa per oposar-se als arguments del jutge instructor del cas, després que aquest dediqués una part de la seva interlocutòria a defensar-se de l'opinió publicada, i com mentrestant un grup de jutges demana que s'actuï contra alguns companys que han criticat aquell instructor. Tot això, té a veure amb el cas o amb batalleres intestines de la professió? L'instructor ha de raonar les seves decisions, però no cal que polemitzi amb els editorialistes, amb els opinadors professionals i amb els polítics amb tribuna. Els fiscals tenen dret a discrepar de l'instructor, però han de fer-ho en el text dels recursos que presentin davant qui pertoqui, que al capdavall són textos públics. I els altres jutges s'estalviarien incrementar el bullici si deixessin que fos el suposat ofès qui demanés empara per les crítiques rebudes. Per les seves moltes implicacions, el cas Millet ja s'està ventilant en molta part a fora del procediment judicial; convé que aquest blindi els aspectes que li pertoquen per evitar-ne la contaminació, i que actuï segons la llei, amb totes les seves exigències i amb totes les seves prevencions i garanties. El que de cap manera no seria admissible és que, per la dificultat d'explicar les particularitats de les normes i els procediments, la Justícia es relaxés en la seva aplicació, en favor d'actuacions suposadament més comprensibles per l'opinió pública. Si de cas, que el Consell General, el Departament de Justícia i el Consell de la Informació promoguin un Centre d'Interpretació i Traducció de les Decisions Judicials, per tal que tothom entengui el sentit de la presó preventiva o l'abast de la paraula "imputat". Però les conseqüències de les actuacions judicials són massa transcendents per ficar-les en el carrussel de les polèmiques instantànies i efímeres que caracteritzen els debats d'opinió a tall de focs d'encenalls.