Q

uan ara fa un any el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, avisava que la Fira Mediterrània -i el seu entorn, la Fundació i el mateix Ajuntament- havia de posar fil a l'agulla per trobar nous recursos econòmics, la crisi ja començava a fer estralls al país. S'apuntava amb paraules com redimensionar la necessitat de controlar amb més zel que mai fins a l'últim cèntim que es destinava des de les arques públiques a un esdeveniment cultural amb beneficis, tot sovint, poc tangibles. De fet, eficiència i rendibilitat eren paraules que Tresserras repetia respecte a la Mediterrània des que va arribar a la conselleria; nogensmenys, segons les seves paraules, era la fira més ben dotada de la Generalitat. Quan falten quatre dies per a la dotzena edició del mercat català d'espectacles d'arrel tradicional a Manresa, amb el 15% menys del pressupost, la nova gerència ha treballat els darrers mesos apuntalant tres eixos bàsics: mantenir programació (augmentant els nombres de sessions per espectacle per tal de rendibilitzar-los); buscar coproductors com l'Institut del Teatre, Mercat de les Flors i Festival de Torroella (per sumar esforços) i accentuar la implicació local. Aquesta darrera, per exemple, aprofitant la infraestructura del Kursaal per a la gestió de venda d'entrades; i obrint la participació al certamen, per primer cop, dels nou cellers de la DO Pla de Bages a la FiraPasseig. El cap de setmana que ve, la ciutat tornarà a ser un escenari en la proposta cultural de més envergadura que se celebra al llarg de l'any a Manresa. La Mediterrània ha de ser una festa per al públic però, sobretot, ha d'assolir la condició de fira estratègica per a la cultura del país al mateix temps que genera un benefici directe a la ciutat (per al sector hoteler i de restauració). És una condició per a una supervivència amb garanties.