L

es enquestes de la premsa dominical diuen que, de cara a les autonòmiques a convocar d'aquí a un any, CiU puja fort, el PSC baixa una mica, ERC baixa molt i Laporta treu el nas. Fem-hi algunes reflexions.

1 - És l'economia, talòs!, que deia Bill Clinton. La crisi castiga el partit que governa, sobretot quan presenta símptomes d'haver perdut el nord, i per això baixen els socialistes, tant a Catalunya com a Espanya.

2 - Certa corrupció és tolerable, la divisió interna és inadmissible. No serà a cops de cas Millet que CiU perdrà desenes de milers de vots, si més no en els nivells actuals de l'escàndol. El finançament irregular dels partits es dóna per fet, i Millet apareix com un espavilat que actuava pràcticament sol i no com a part d'una trama amb ramificacions institucionals. Per això CiU no pateix desgast per aquest tema. En canvi, ERC paga l'espectacle de divisió que està donant des de fa un any llarg que passa per la creació de Reagrupament, i que té com a darrer capítol la defenestració de Carod a mans de Puigcercós.

3 - Encara amb ERC, perquè és la ròtula de la política catalana: continua el llarg retorn dels vots prestats. Una part dels que tenia li van ser involuntàriament cedits per CiU en temps de les aliances impies amb l'aznarisme, així a Madrid com a Catalunya. Però tot això és passat i el present són sis anys de tripartit que ha fet repensar-s'hi a molts d'aquells votants. Lentament, CiU va cobrant el préstec, acollint votants escàpols. La "deriva sobiranista" de què l'acusen socialistes i populars s'està demostrant eficaç per recuperar aquest terreny. En política, com en futbol, cal dominar el centre del camp, però s'avança pels extrems.

4 - Les enquestes són d'abans que esclatés l'operació Pretòria, amb la detenció de Muñoz, Prenafeta, Alavedra, Luigi i companyia. Ja veurem quins són els efectes, perquè aquest és un d'aquells escàndols en què hi ha gent que s'ha ficat a la butxaca diners que podien o haurien d'haver anat a les arques del comú. I això sí que costa d'empassar.

5 - El mapa provisional fa impossible la reedició del tripartit, perquè no suma, però tampoc no permet una aliança conservadora CiU-PP, perquè tampoc no suma i perquè l'Artur Mas sobiranista no pot pactar amb els persecutors de l'Estatut. En canvi, l'entesa CiU-ERC sí que funciona, i Puigcercós fa temps que està preparant el terreny.

6 - Laporta. Si es presentés robaria vots, sobretot, a ERC, i potser forçaria un nou tripartit: Mas, Puigcercós i ell mateix.