F
a un parell de caps de setmana, mentre els boscos berguedans bullien de rastrejadors de bolets, jo em trobava buscant-ne en un lloc indeterminat de la Cerdanya. La veritat és que la jornada boletaire va anar de conya. Vam estar tot el matí sense trobar-nos ni una sola ànima i omplírem els cistells. Mentrestant, la Festa del Bolet de Castellar del Riu omplia una vegada més la rodalia de Berga, i jo creia que m'escapava de la massificació. Per un moment, m'havia oblidat de la cruel realitat cerdana.
Va ser després, havent menjat l'entrepà i baixant a la plana per fer parada en alguns poblets i antics llogarrets de la Baixa Cerdanya, que un clatellot ens arrossegà fins a l'abominable país de les segones residències. Una terra que, com moltes d'altres del nostre territori, ha estat grapejada per l'especulació urbanística, que ha convertit pobles i parròquies en tristes urbanitzacions de cap de setmana. Vam ser testimonis de fins a quin punt la salvatge bombolla del creixement ha empastifat la comarca de xalets i apartaments -molts dels quals buits a causa de la seva funció especulativa- que s'han acabat cruspint els petits nuclis històrics i els han convertit en part d'un entorn alienat, tant a nivell paisatgístic com pel que fa a les relacions socials. Han perdut, així, la seva idiosincràsia arrelada al territori i al veïnat, i s'ha corcat el concepte de poble que una comunitat ha trigat anys a construir.
La Cerdanya ha estat víctima d'una colonització classista que ha buscat l'indret més privilegiat on poder enclavar la seva segona residència de cartró pedra. Majoritàriament, és el capritx d'aquella elit malcriada -urbana i pixapins- que desitja gaudir d'un entorn muntanyenc i rural sense voler que l'amoïnin les ferums del femer i el dringar del campanar. I la culpa de tot aquest nyap la tenen aquells que -en comptes d'haver assumit un projecte de desenvolupament rural del territori, que promocionés el sector primari autòcton i donés suport al terciari des del vessant mediambiental i ecològic- durant anys s'han llançat a l'improductiu i immoral enriquiment de l'especulació. I com sabem prou bé, en aquest negoci, mentre la follia s'escampa de seguida i tothom s'afanya a voler vendre l'era familiar, l'hort o el camp del costat de casa, és l'especulador qui realment fa l'agost amb la requalificació i la construcció del sòl, i amb la seva posterior revenda a preus desorbitats. És així com el diner fàcil guanya la partida, alhora que la permissivitat de les administracions públiques adoba el terreny per a l'edificació descontrolada de complexos residencials, la massificació turística i la destrucció de terrenys rurals. I és d'aquesta manera, també, com es mata l'ànima d'un poble i es deixa morir la identitat d'una comarca: discriminant un possible creixement natural de la població i destruint el seu teixit socioeconòmic i cultural; al mateix temps que el territori es transforma en una àrea temàtica per a pijos rematats amb cotxes bons i quads.
Al Berguedà ja alerten del perill que representa la massificació conjuntural dels boscos durant la tardor. A la Cerdanya especulada, mentre la muntanya encara es manté tranquil.la -potser gràcies a la mandra que a molts provoca enfilar-se a peu per sobre dels mil sis-cents metres-, una gran part dels seus pobles i viles ja són part d'un paisatge desnaturalitzat que, a més a més, no només no s'ha escapat de la crisi, sinó que també hi ha anat a petar de ple per haver fomentat un model de creixement insostenible.
El dia que a la boca mateix del túnel del Cadí s'instal·li un cartell lluminós on digui "Benvinguts a la Cerdanya Residencial Mountain Resort", sabrem del cert que s'haurà tocat fons del tot. Fins llavors i per evitar-ho, plantejar des d'ara i seriosament una desconstrucció que pugui ser extensible arreu del territori, sembla el primer pas cap a un futur més viable.
