L
a delegació del Bages, Berguedà i Anoia del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació ha elaborat un projecte per dotar Manresa d'una línia de tramvia de 4,1 quilòmetres que uniria el passeig del Riu amb el parc tecnològic. Es tracta d'una proposta àgil i fresca que podria tenir un cost molt assumible: aproximadament 35 milions d'euros. Resulta àgil perquè Manresa s'ha acostumat a acceptar com a irresolubles problemes que no ho són. La mobilitat és un bon exemple. Després d'anys i panys de congestió circulatòria, la possibilitat de dotar la ciutat de tramvia és un bon exemple de les mesures que es podrien prendre per apostar per un sistema de transport més sostenible. I resulta fresca perquè posa de manifest que una inversió estratègica com aquesta pot ser molt difícil de digerir per a les arques municipals, però és perfectament assumible a escala de país si la Generalitat entén que repartir les apostes sobre el territori genera riquesa, reequilibra i també té un efecte descongestionador sobre la saturada i omnipresent àrea metropolitana. Infraestructures com el tramvia urbà generen capitalitat i marquen la fesomia d'un territori. És especialment remarcable que la proposta sorgeixi d'un col·lectiu professional concret que desinteressadament -més ben dit, entenent que contribuir a la millora de l'entorn és interessant per a tothom- fa un esforç i posa una feina feta sobre la taula. Certament, treballar d'aquesta manera per ajudar que una ciutat esdevingui en el futur un espai amb menys contaminació i amb millor mobilitat, i afavorir la introducció de mitjans de transport més sostenibles i ecològicament més eficient resulta enormement encoratjador, al marge que des de la Generalitat i l'Ajuntament es treballa també en aquesta mateixa línia. Tant de bo entre uns i altres s'aconsegueixi tirar-ho endavant.
