M
anresa ha experimentat en els darrers anys un fort creixement de la població. Un increment, però, que s'ha aturat en els darrers mesos. Les darreres dades del padró municipal així ho corroboren: de créixer de prop de 2.000 persones anuals, la major part d'origen estranger en els anys més intensos, hem passat a una situació en què s'ha aturat el creixement. Entre la població immigrada que viu a Manresa, la tendència actual és que hi ha un petit retorn de sud-americans cap als seus països d'origen i, en canvi, un petit augment de persones provinents del Magrib i de països de l'Àfrica subsahariana. Ara bé, es constata clarament que gairebé la pràctica totalitat dels nous ciutadans que arriben a Manresa ho fan des d'altres ciutats de Catalunya o de l'Estat espanyol, sigui quin sigui el seu origen, o que arriben mitjançant el procés de reagrupament familiar. La raó d'aquest estancament és la crisi econòmica, que fa que molts renunciïn a emigrar perquè ja no estan segurs de trobar un futur millor fora del seu país. Però també hi té a veure la política de l'Estat espanyol, que fins fa poc no posava gaires traves a la immigració, i ara ha adoptat un posicionament molt més estricte. Sigui com sigui, hem de tenir present que la majoria d'aquestes persones, que han arribat per millorar les seves condicions de vida i cercar un futur millor, es quedaran aquí. Força no passen un bon moment, però saben que al seu país trobarien una situació encara pitjor. La nostra societat, que ha canviat tant en 10 anys, té el repte de cohesionar-se i procurar ser una sola comunitat, i no un conjunt de comunitats coexistint entre elles. És un repte del conjunt de la societat i de cadascú de nosaltres, tant per als que han arribat com per als que ja hi érem. Ens trobem en una nova etapa. Una situació en la qual continuaran sent importants les accions d'acollida als nous ciutadans, però que on caldrà fer més esforços és en la integració i l'acomodació dels que han arribat. I en repensar tots moltes coses perquè la ciutat ja és diferent. Per tenir cohesió social hem de treballar per la igualtat d'oportunitats. Vol dir tenir els serveis ben dimensionats, com educació i sanitat. Procurar que tothom tingui els mínims per viure dignament. Atorgant drets i exigint deures. I fer possible que les persones que s'esforcen pu-guin prosperar. És el que anomenem l'ascensor social. Que funcioni és clau per a la integració dels nouvinguts i per al futur de la nostra societat. Una part dels immigrants que arriben són persones formades i amb titulació universitària i en desaprofitem les capacitats. Però també hi ha moltes persones que tenen molt poca formació i costarà d'incorporar-les de nou al món del treball després de l'augment de l'atur a la construcció i la indústria. En aquest sentit la formació ocupacional i el fet que coneguin la llengua catalana són molt importants. La cohesió té un altre component que depèn més de les percepcions, de les sensacions, de les relacions... Un element clau per vèncer els recels i les pors al que és desconegut és promoure la interacció. És a dir, cal afavorir el coneixement entre persones i, especialment, entre els adults, ja que entre infants ja es produeix a l'escola. Aquesta interacció es pot produir en molts àmbits, com per exemple a la feina, al món associatiu o a les mateixes AMPA de les escoles. Quan identifiques l'altre com a persona i no com algú estrany, es trenquen prejudicis. Sentir-se part del barri, el poble, la ciutat, Catalunya, és important. Com ho és que els altres ciutadans t'hi reconeguin. Tot plegat és un procés complex però també ple d'oportunitats en el qual molta gent treballa i que hem d'afrontar decididament.
