malgrat tot, honestos

JOAN ROMA I CUNILL E
stem passant uns mesos francament penosos a nivell d'informacions sobre corrupció en diferents estaments institucionals. Per als qui ens dediquem a la política, res més indignant i decebedor que veure constantment en els mitjans de comunicació notícies sobre actuacions inadequades, fetes per persones sense escrúpols i traint l'esperit de servei i honestedat que ha de presidir tota activitat pública. També la privada, però sobretot la pública. Desanima començar el dia amb aquestes notícies, sobretot perquè és injusta la generalització que a poc a poc es va fent de les activitats polítiques, i dels qui les exerceixen. Massa sovint, s'escampa la idea que "tots són iguals", "no n'hi ha un pam de net", i altres expressions similars que comporten un allunyament entre els ciutadans i els càrrecs electes, i fan planar dubtes sobre actuacions que segueixen la més estricta legalitat. I és que la immensa majoria dels càrrecs electes són honestos, rigorosos i entregats a una feina pública, pel bé de tots. Si en una ocupació ha d'haver-hi vocació, dedicació i rigorositat és en aquesta. I per descomptat, honestedat, per part dels polítics, però també dels funcionaris. Els càrrecs polítics són un reflex de la societat. I no hi ha pas més corruptes en aquesta activitat que en qualsevol altra. El que succeeix és que és més cridanera, més pública, més escandalosa i més greu perquè juga amb els interessos de tots. I el diner públic ha de tenir una especial protecció i un càstig més dur i exemplificant. Fins aquí suposo que tots estem d'acord. El que desanima és quan es generalitza la idea que la corrupció és molt estesa, molt fàcil de caure-hi i molt difícil de lluitar per la seva desaparició. Per desgràcia, sempre hi haurà alguns casos de persones que no faran honor al seu càrrec, però entre tots s'ha de procurar que siguin els mínims. I que siguin denunciats, i castigats contundentment. Però, fet això, aprofito aquestes línies per llançar un missatge de respecte envers tots els que es dediquen als afers públics. Milers de persones que treuen hores del seu treball, del seu lleure, per dedicar-les a millorar les condicions de vida dels seus conciutadans, la majoria dels quals sense cap compensació econòmica i, si en tenen, d'una migradesa evident. La imatge de prepotència d'uns quants, no pot estendre's cap als altres. El normal és treballar en pobles i ciutats, amb entusiasme, eficàcia i rigorositat. Una rigorositat avalada, controlada i supervisada per funcionaris, igualment honestos. I és aquest treball conjunt el que permet tirar endavant projectes vitals per als municipis. Si repassem els trenta anys de democràcia municipal veurem que s'han dut a terme milers i milers de projectes, pertot arreu, sense cap ombra de dubte, i transformant pobles i ciutats en espais de convivència i major qualitat de vida. Aquesta és la funció dels càrrecs públics, i la traïció d'uns quants no pot esborrar la bona feina feta per la immensa majoria. I qui cregui que pot aportar coses positives, té l'oportunitat, d'aquí a un any i mig, de presentar-se a les eleccions municipals. Comprovarà la realitat.