20 anys del mur

JOAN ROY D
es dels anys seixanta, en què fou construït, el mur de Berlín era el símbol d'un sistema dictatorial i criminal que va oprimir la meitat d'Europa més de 40 anys. La seva caiguda va ser sorprenent, però no casual. A Polònia ja feia anys que els sindicats dirigits per Lech Walesa i auspiciats per Roma, Washington i Londres collaven fort contra el comunisme. Justament, el juny del 1989 van tenir lloc a Polònia les primeres eleccions semilliures, que van donar la victòria a Solidarnosc i van reduir el Partit Únic Comunista a la mínima expressió. El 1989 també, Mikhaïl Gorbatxov impulsava la perestroika a la URSS, Hongria obria fronteres amb Occident, i milers d'alemanys orientals fugien cap a Àustria, aprofitant l'avinentesa que des del 1986 hi havia entre Bonn i Berlín en diferents projectes d'obres públiques transfrontereres com el metro. Amb tot, els principals dirigents de l'Est europeu -l'alemany oriental Erich Honecker, el romanès Nicolae Ceausescu o l'albanès Ramiz Alia, que el 1985 succeí l'històric Enver Hoxha- s'aferraven al poder, malgrat que la URSS estava col·lapsada i ja no podia finançar la cohesió del bloc comunista. Llavors ja era molt palesa la pobresa, la misèria i la manca de perspectives que ofegava el projecte comunista, que ni tan sols no podia mantenir viva la il·lusió de l'antagonisme de blocs i la guerra freda.
Vint anys després, tot resulta molt clar. En el seu moment no ho era pas. Ningú no es podia imaginar que la URSS dimitís de les seves responsabilitats comunistes. Passat el temps, Europa central i oriental han accedit a la democràcia, un notable desenvolupament econòmic, i deu estats postcomunistes han ingressat a la UE. Al mateix temps, Rússia ha revifat sota perfil democràtic i ha aconseguit mantenir-se com a nucli territorial fort a la zona, militar i econòmic, amb finançament i suport occidental, malgrat les nombroses segregacions que hi ha hagut a l'antiga Unió de Repúbliques Soviètiques.
Aquí rau el quid de la qüestió dels propers anys. La crisi institucional i pressupostària de la UE, la crisi econòmica, i les minses inversions occidentals a l'Europa de l'Est expliquen el panorama de desigualtats socials, corrupció estesa, i populisme desestabilitzador que impera en alguns països de l'antic Pacte de Varsòvia. De moment, l'antiga Alemanya Oriental, Hongria, Txèquia i Croàcia semblen més ben integrades a Occident, però què passarà amb Romania, Bulgària, Sèrbia o, fins i tot, Polònia, si el projecte neototalitari de Putin es consolida?