Els límits del sistema alemany

El mandat de proporcionalitat que conté l'Estatut condueix a organitzar les eleccions en districtes amplis i amb un sistema de llistes de partits, i el repte és combinar-ho amb l'objectiu de proximitat i amb l'"obertura" que alguns polítics han descobert fa dos dies

XAVIER DOMÈNECH E
n els sistemes electorals de les grans democràcies, les llistes obertes no són tan freqüents com es pot pensar a la vista dels grans elogis que se n'ha fet els darrers mesos. Els dos mètodes més utilitzats són el districte d'un sol diputat (unipersonal), en què el primer classificat s'ho endú tot, i els districtes pluripersonals, que elegeixen més d'un representant, i on predominen les llistes tancades. Parlem de llistes obertes quan l'elector tria uns quants noms d'una única relació on apareixen junts tots els candidats de tots els partits. Això passa a les nostres eleccions municipals als pobles més petits, i a les del Senat. Però en un districte unipersonal no es pot parlar de llistes obertes perquè no hi ha tals llistes.
L'Estatut diu que el sistema electoral ha de ser proporcional, i això exclou la fórmula dels districtes unipersonals, ja que exagera la representació del més votat, redueix la del segon classificat i anul·la la dels que queden del tercer lloc en avall. En el cas que s'implantés a Catalunya, ERC, PP i ICV tindrien una presència mínima, o quedarien fora del Parlament. El mandat de proporcionalitat condueix a votar en districtes amplis i amb un sistema de llistes, i el repte és combinar-ho amb la proximitat i l'"obertura" que alguns polítics han descobert fa dos dies. Convergents i socialistes estan mirant cap a la fórmula alemanya, on s'emeten dos vots: un per elegir el diputat únic del districte, i un altre per triar una llista complementària, de partit, nacional i tancada, i que serveix per compensar les desviacions. És un sistema que atén la demanda de casar la proximitat amb la proporcionalitat, però no és de llistes obertes.
Si de cas, el sistema alemany és més eficaç que el nostre a l'hora d'evitar que determinats impresentables arribin al Parlament a remolc de l'atractiu del seu líder. Els tres o quatre districtes que li tocarien al Bages segurament es negarien a votar alguns polítics comarcals que tots tenim al cap i que, en canvi, amb el sistema actual són susceptibles de pujar al tren de la llista tancada i acabar covant butaca al parc de la Ciutadella. Els partits s'hi haurien de fixar una mica més quan triessin els seus candidats. Però amb el sistema alemany, els impresentables buscarien al seu lloc a la llista complementària. I sense aquesta llista, passaria com a la Gran Bretanya, on els liberals demòcrates, amb el 22% dels vots, només van accedir al 9% dels escons. El 22% és més del que té Esquerra en aquesta legislatura.