El retorn del caos

MN. ESTANISLAU CORRONS E
l llenguatge que avui ens transmet el missatge és capaç de posar la por al cos. Se'ns parla, ni més i menys, de la fi del món. Què ho deu fer que sigui una cosa que preocupi molt, i a molts? També als deixebles de Jesús. I, com que els ha parlat del final desastrós de Jerusalem, van més enllà. Quan serà la fi del món? I què fa Jesús? Com que no pot contestar perquè, certament, no tocava fer-ho, contesta amb mitges paraules.
També als homes i dones d'avui els preocupa aquest fet. No són tan curts per no adonar-se que el món té un final. Hi serem presents? Ho veurem? Com coneixerem que s'apropa la fi? I sempre trobareu "savis, tan savis que no saben res" que ho volen explicar, i no fan altra cosa que crear embolics, pors... Ah! I hi ha qui se'ls creu!
Què podem fer nosaltres que ens ajudi a encarar amb pau una realitat que és indiscutible? Escoltar! Escoltar ben de cor la Paraula: Jesús. "D'això ningú no en sap res, ni els àngels de Déu, ni el Fill!". D'entrada, doncs, pau. Els profetes de calamitats no tenen cabuda al cor, ni al seny, del creient. "El cel i la terra passaran, les meves paraules no passaran". La Paraula de Jesús és inamovible. O seré amb vosaltres, dia rere dia fins que el món s'acabi. Què ens cal? No desmaiar en el treball de conèixer i estimar Jesús, de conèixer i estimar l'altre. Aquí hi ha la salvació i la vida de tots i cadascun de nosaltres. I la fi del món? Llegim la Paraula: la Creació va ser l'ordre del caos: tot al servei dels homes i dones per estimar i servir Déu. El retorn del caos, quan homes i dones ja no necessitin aquest món, serà la fi del món.