Fures convertides en garses

JOSEP M. OLIVA L
a notícia sortia al Regió7 del 29 d'octubre i deia que la companyia de teatre La Fura dels Baus "oferirà una performance per compensar subvencions que comença a Sant Feliu Saserra i que arribarà el dia 6 a Cabrianes". Pere Tantinyà, un dels seus fundadors, explicava que "no serà gran cosa, un espectacle de vint minuts... una compensació que hem de fer a la Generalitat per tema de subvencions. Com que hem fet unes quatre-centes actuacions a fora del país, també n'hem de fer a Catalunya". I a partir d'aquest requisit La Fura va concebre una minigira a preu fet que ens recordava aquells horaris que algunes fàbriques allarguen deu minuts diaris per compensar els ponts que faran durant l'any: l'art subvencionat entès com una activitat productiva pura i dura. I explicat de la mateixa manera, sense edulcorants i sense contemplacions. Vint minuts d'espectacle sense possibilitats d'allargar-ho i suposo que pagats a preu d'or. Així és com pot funcionar la cultura quan beu de la mamella dels calés públics. Ells mantenen les formes d'artistes transgressors -que és una cosa que ven- però van a complir un con-tracte amb la gasiveria d'un funcionari gelós del seu horari i no gens disposat a treballar ni un minut més del que marca el seu conveni. Una actitud que podem trobar comprensible en algú que treballi a contribucions, però que costa més d'imaginar en algú altre que es dediqui a una activitat com la seva. Vist des d'un punt de vista legal, aquesta gira forçada de La Fura dels Baus és del tot impecable, però mirat amb un mínim de sentit crític és tan escandalosa com el cas Millet. Posa de manifest com funciona la política de subvencions i com s'esmercen diners en projectes absurds mentre s'escatimen per fer altres activitats que serien culturalment més rendibles i socialment més necessàries. Tots estem d'acord que l'administració tingui un pressupost important per subvencionar alguns projectes artístics que acosten la cultura a molta gent i que difícilment es podrien dur a la pràctica en el lliure mercat. Però si sabéssim com es dilapiden els diners de tots per patrocinar activitats que només aprofiten als qui les organitzen, suposo que quedaríem esgarrifats. Els ajuts que haurien de servir per promoure de debò l'art i per donar suport als creadors que ho necessiten, s'acaben abocant a cabassos a les mans d'àvids caçadors de recompenses que viuen dels diners públics i encara es fan dir "sí senyor". Diners que enlluernen les fures i les acaben convertint en garses.