XAVIER DOMÈNECH
H
i ha dues pel·lícules estrenades a casa nostra amb el títol de Chacal. La més antiga, i que segueix la trama de la novel·la homònima de Frederick Forsyte, tracta de la preparació d'un atemptat contra el general De Gaulle, tramat per colonialistes francesos ressentits per la descolonització d'Algèria. Chacal seria el nom en clau de l'assassí a sou encarregat de l'execució, que falla en el darrer moment perquè el general es mou i perquè el comissari de torn arriba a temps d'impedir un segon tret. El sobrenom de Chacal del protagonista no té, però, res a veure amb Ilich Ramírez Sánchez, àlies Carlos el Chacal, terrorista de fama mundial, d'origen veneçolà i militància palestina, que avui compleix condemna. Però la realitat informativa ha establert una curiosa relació entre els dos Chacal: el de la novel·la utilitza un rifle d'alta precisió, de tret únic, de llarga distància, fabricació artesanal i que transporta desmuntat. I aquestes són també les característiques de l'arma que transportava l'espia francès detingut per casualitat a Manresa l'abril del 2002. On és el lligam? En el fet que aquest espia va poder eludir la justícia espanyola gràcies a les gestions del general francès Philippe Rondot, superespia que té entre els seus mèrits el d'haver detingut Ilich Ramírez, el veritable Chacal.
Allà on la novel·la i la realitat se separen totalment és en la irrupció de la potineria. En el relat de Forsyte, totes les accions del Chacal són d'una gèlida precisió. Mai no es posa nerviós, mai no es despista, mai no dubta, mai no falla. L'espia detingut al Bages, en canvi, s'inspira directament en Mortadelo y Filemón. Segons el que s'ha anat sabent darrerament, l'home es va perdre quan complia l'encàrrec de portar la sofisticada arma a un amagatall proper a Sant Pere Sallavinera. Per això va acabar buscant habitació al Pere III per passar la nit. I quan el seu cap li va dir que ja dormiria una altra estona i que mo-gués el cul, es va posar tan nerviós que va cometre diverses infraccions de trànsit i els Mossos el van aturar. I el van veure tan atabalat que van sospitar i li van fer obrir el maleter. Mentrestant, el seu cap, que l'esperava a Barcelona, no parava de trucar-li al mòbil: als Mossos no els va costar gaire atrapar-lo. Es van passar sis mesos a la garjola, fins que l'estat francès va moure fils al més alt nivell.
Perdut per l'Alta Segarra, cridant l'atenció dels Mossos a la carretera... amb aquest personal es podria fer una pel·lícula, però no pas d'espies, sinó del gènere còmic. Del tipus L'espia que va venir de l'hort.