La democràcia liberal, el llibre negre de l´economia agressiva

Avui en dia el debat sobre què o com ha de ser una democràcia continua obert, ja que la conciliació de llibertat i igualtat també és un debat encara sense resoldre del tot

JORDI BONVEHÍ CASTAÑÉ E
l liberalisme és la ideologia que hi ha en el rerefons de la pràctica econòmica del capitalisme, ideat a l'empara inicial de la pretesa ciència econòmica inventada per l'escocès Adam Smith (Assaig sobre la riquesa de les nacions, 1776) i l'anglès David Ricardo, que preconitzen un govern moderat que afavoreixi el desenvolupament de la classe comercial (el mercader). Les funcions de l'Estat, segons Smith, han de quedar reduïdes a facilitar la producció, garantir l'ordre i la justícia, i protegir la propietat. Això és, en definitiva, el culte al mercader o l'empresari, el protagonista de la història. I també és el culte al mercat, on suposadament actua la famosa mà invisible endreçadora. Per als liberals, el mercat és la seu de la llibertat absoluta, on regnen les lleis de l'oferta i la demanda, i la llibertat de vendre i comprar. Paradoxalment, resulta obvi, tal com intuí Marx, que el treballador no arriba al mercat de manera voluntària i desinteressada, sinó per necessitat, i, conseqüentment, el comprador de la mà d'obra i el venedor de productes es poden aprofitar d'aquesta necessitat, real o creada. Per tant, el mercat no sembla pas tan lliure (de fet, cada vegada ho és menys) com l'havien imaginat Smith i Ricardo.
Agafant un diccionari, podem llegir que la democràcia es fonamenta en la igualtat i la sobirania dels pobles, i que la seva màxima expressió és la capacitat de votar l'ordenament de l'espai propi. La lluita per la democràcia ha passat per diverses etapes al llarg de la història. Sense allunyar-nos fins a la Grècia antiga, la burgesia d'època moderna ja parlava de democràcia en temps d'ensorrament de l'Antic Règim, i quan accedí al Parlament britànic a principi del XIX va monopolitzar el concepte de democràcia en funció dels seus interessos. Amb l'arribada posterior als parlaments de sindicats i partits socialistes, un moviment potent de masses va començar a reclamar una democràcia integral i no filtrada pels interessos burgesos.
Avui en dia el debat sobre què o com ha de ser una democràcia continua obert, ja que la conciliació de llibertat (lliure elecció, per començar) i igualtat (condicions i possibilitats iguals o equivalents), que n'haurien de ser premisses bàsiques, també és un debat encara sense resoldre del tot. La fusió d'ambdós termes, la democràcia-liberal, resulta ser una mena de matrimoni en què un dels participants ha de cedir molt i l'altre ben poc o gens.