Noves regles de joc

JOAN ROMA S
erà interessant se-guir els treballs de la ponència parlamentària que ha d'elaborar l'avantprojecte de llei electoral per a Catalunya. Alguns dels que han tingut 23 anys per fer-la, ara critiquen que s'hagi esperat tant, i pensen que en pocs mesos es pot arribar a un acord de consens.
Aquesta és una de les lleis bàsiques i essencials que necessiten una àmplia majoria per ser aprovades. Res de majories ajustades. Canviar les regles de joc obliga a acords molt amplis que suposin les tres cinquenes parts de l'hemicicle. No s'entén gaire que un país que es declara nació no hagi promogut un sistema electoral propi i encara funcioni amb un de provisional de trenta anys enrere.
No s'entén que alguns partits defensin situacions indefensables, com ara que la província de Barcelona tingui una representació molt menor que la que li tocaria, si la llei fos mínimament proporcional. Sobretot amb els canvis enormes de població que hi ha hagut aquests darrers anys. Ja no som el país dels sis milions d'habitants, sinó un de set i mig, i d'aquí a poc arribarem als vuit.
Si es modifiquen les regles de joc, és per corregir aquestes desigualtats entre circumscripcions electorals que prioritzen el vot rural en detriment de l'urbà. I que no volen reconèixer les situacions injustes que se'n deriven.
Des del partit socialista, es defensa com un dels millors sistemes l'alemany. Altres partits parlen de llistes obertes, però sense precisar com poden funcionar. D'altres, de llistes que compaginin les dues variants. De fet, en matèria electoral, gairebé tot està inventat, i no cal proposar coses que no s'hagin provat en altres indrets.
Després d'anys i anys de debats al Parlament entorn de la necessitat de redactar una llei electoral pròpia, cosa que hauria estat lògic de posar en el nou Estatut, sembla que ara toca fer-la, ni que sigui com una de les mesures adients per recuperar la confiança dels ciutadans en la política i apropar els càrrecs polítics als ciutadans.
En principi, queden bé aquests propòsits, però no sempre s'aconsegueix, com podem veure en altres països. I qui cregui que un nou sistema electoral evitarà casos de corrupció o comportaments indignes, s'equivoca de dalt a baix. El que sí que permetrà és una major i millor distribució de la representació política, en funció dels habitants de cada territori. I també és cert que, si els diputats tenen circumscripcions més petites, seran més coneguts i podran portar els temes territorials de més a prop.
Amb aquestes premisses, ara cada partit haurà de retratar-se i fer propostes serioses. S'haurà acabat el temps de les declaracions solemnes que no anaven acompanyades de fets concrets. Ara i aquí, cada partit es juga una bona part del seu futur, i res no serà igual si la llei va per un cantó o va per un altre.
Si es demana una major proximitat, el sistema de vot doble alemany és una bona proposta perquè permet votar un candidat concret i, alhora, una candidatura determinada, de manera que qui treballi de valent al seu territori pot tenir assegurada la seva elecció i així tenir una major força i representativitat dintre del seu partit. No és igual guanyar-se el càrrec directament, que fer-ho dintre d'una llista tancada.
Ara bé, per posar-lo en pràctica, primer cal decidir un tema complicat i molt delicat. Quines han de ser les circumscripcions electorals. Les comarques són massa petites i irregulars les unes respecte de les altres. Les províncies, massa grans. I les vegueries encara no existeixen. No ho tindrà fàcil la ponència del Parlament, però el repte és apassionant.