El tramvia que cal

L
a Generalitat ha presentat, finalment, una proposta amb un cert nivell de concreció per fer realitat la vella idea de convertir la línia de transport de mercaderies que Ferrocarrils de la Generalitat té al Bages, i que s'usa per al transport de potassa de les mines -per cert, amb una infraestructura insuficient per a les necessitats de present i de futur d'Iberpotash- en una línia per a passatgers que serveixi Súria i Sallent. La proposta amplia els usos de la xarxa amb un ramal nou per a Sant Joan de Vilatorrada i amb una estesa de vies per a Manresa que permet connectar la línia amb la de Renfe i servir de transport públic urbà a Manresa. La data que es posa com a límit, el 2016, és prou llunyana per agafar-se el tema amb prudència, però sí que, en la mesura que puguem considerar que el futur tren-tramvia queda encarrilat, convé que en quedi de la millor manera possible. En primer lloc cal dir que és un projecte molt interessant i que és molt positiu que l'àrea urbana de Manresa sigui la primera de Catalunya en què es pensa per implantar una combinació de tren i tramvia per a ús metropolità. No estem acostumats a aquest honor. Tanmateix, cal demanar que se li tregui tot el suc. El traçat elegit per a Manresa no ho fa, i desaprofita l'oportunitat de fer una aportació molt substancial a la mobilitat de la ciutat. Unir dues línies tan insuficients i denigrades com Ferrocarrils de la Generalitat i Renfe no és tan prioritari com posar-les al dia i que ofereixin una connexió decent amb Barcelona. Quan hi sigui, els sallentins o els suriencs podran tenir interès real a pujar a un tramvia que els porti per damunt de cap altra consideració. Però el que tant llavors com ara segur que voldran és una comunicació potent amb un traçat ben pensat per a Manresa. Per arribar on cal i per travessar-la.