Quina tristesa ser... polític

JAUME COSTA Q
uan ja no et queda ni una mica de credibilitat, has perdut tota l'estima de la gent i només et queda muntar grans actes polítics, sobretot mediàtics, on els afiliats al partit o bé els teus votants més fidels, facis el que facis, ja saps que et donaran suport. Ah!, i que també saps molt bé, encara que facis el distret i que no ho vulguis veure, que són els únics que hi assistiran, que cridaran el teu nom, aplaudint i fent voleiar les banderes, que, prèviament a l'acte, els han donat en entrar. Per més que estiguis envoltat de tots els teus ministres, somrient, i fent cara d'estar molt segur del que dius en el teu discurs, per demostrar a tot el país que no passa res i que tots els membres del govern esteu units davant la crisi, i esteu junts per enfrontar els problemes. Ningú no et creu.
Quan s'ha perdut la connexió amb la vida real, amb els problemes reals del país, els neguits i les preocupacions de la gent. Quan només et limites, malgrat ser d'esquerres, a fer política barata (mai més ben dit), a fer volar coloms, sabent que el que dius són pràcticament tot mentides, i que t'estàs limitant a dir en veu alta un discurs en el qual no creus, però que els teus assessors polítics t'han escrit acuradament per poder continuar enganyant la gent.
Quan els entrellatspolítics, la prevaricació, l'especulació immobiliària, els pactes subterranis, etc., etc. superen tots els límits ètics i morals i es veu ben clar que tothom es vol agafar a la seva cadira, passi el que passi, per continuar mamant de la mamella, que en aquest país és el que vol dir ser polític.
Quan has perdut el teu paper de "líder de masses" i t'arrossegues pels actes sense tenir un discurs convincent que torni la il·lusió i que motivi la gent.
Potser, "amic meu", perdona que t'ho digui, ha arribat el moment del teu abandonament, de deixar el teu càrrec, la teva butaca al Parlament, el teu seient a l'Ajuntament. Cal que deixis pas a algú que tingui les idees renovades, algú que sigui més clar i més transparent, algú que pugui treure el país de la crisi i portar-lo altre cop cap a un horitzó d'esperança i cap a un futur clar i transparent... algú que...
Però què estic dient. Sóc un somiatruites, si espero que arribi un polític que sigui diferent. Aquest algú no existeix, i no pot existir. Perquè fos diferent hauria d'haver arribat a dalt de la política amb un altre procediment. I això és impossible. En aquest país, siguin de dretes o d'esquerres, tots els polítics han aconseguit els seus "seients" de la mateixa manera: sent hipòcrites, mentint, donant cops de colze, llepant el cul al que tenien més amunt que ells, donant-los pel..... quan han pogut i actuant com uns miserables. Sent així, què es pot esperar d'ells, quan arriben al punt més alt de la seva carrera política, i ocupen els càrrecs més importants del govern?
Digueu-me pessimista, però jo crec que no se'n pot esperar res de bo. Tots estan tallats pel mateix patró. És el que penso, i ho penso de veritat.
Potser quan van començar la seva carrera política els movien uns ideals, no us diré pas que no. Però, amb els anys, els ideals es perden pel camí i, com els seus antecessors, van haver d'aprendre a nedar i guardar la roba per poder viure en un món de voltors.
Caldria saber on i quan va començar aquesta manera de fer. Qui va ser el primer que va encetar aquest comportament. Però el cert, no ens enganyem, és que el món de la política sempre ha estat envoltat de corrupció. A tot arreu, no importa el continent, el país, la nació, ciutat, o si és el poble més petit del món. Sempre s'hi belluguen interessos, al voltant dels càrrecs públics. Segurament ningú no ho reconeixerà, i potser algun polític, quan llegeixi aquest escrit, se sentirà ofès i em maleirà els ossos. Però, si vol ser sincer un moment, reconeixerà que... no, no, és clar, no ho pot ser, és polític... mira que sóc tonto.