GENÍS FRONTERA I VILA
P
er fi s'han posat d'acord de nou per ensenyar les dents. Espanyolistes declarats, unionistes disfressats i botiflers emmascarats ja canten a l'uníson la cançó de l'enfadós; la tonada paternalista composta, ara, per boicotejar des de la palestra la consulta sobre la independència del 13 desembre. Ens renyen. Titllen les associacions organitzadores de les consultes sobre la independència d'irresponsables, d'arrauxades i d'abandonar el "tradicional seny català". I és així, amb el mite de la rauxa, com proven de posar-nos la por al cos i obligar-nos a actuar segons els seus principis. Es tracta de la faula de sempre, la que desperta el sistema de coerció dels que pretenen consolidar l'hegemonia de l'Estat espanyol en el si de la societat catalana, disfressant la submissió de conducta assenyada. D'aquesta manera, mentre identifiquen les seves actuacions oficialistes i submises com assenyades, les dissidents i inconformistes les troben perillosament arrauxades.
Però la realitat és que mentre uns continuen sotmesos al centralisme d'estat o al subterfugi federalista del vuit-cents, n'hi ha d'altres que ja han tingut el seny de posar sobre la taula el dret a l'autodeterminació pel qual s'ha regit el segle XX fins al dia d'avui. Que jo sàpiga, el dret individual i col·lectiu d'una societat a poder decidir lliurement sobre el seu futur com a poble, encara és un principi fonamental. En aquest sentit, doncs, les consultes que s'organitzin a partir del 13D des de la societat civil, es convertiran en un exemple de compromís i de maduresa que tothom hauria de respectar i afavorir.
A les nostres comarques, hi ha tot un reguitzell de municipis que duran a terme les consultes sobre la independència del poble català, incloses capitals com Manresa, Solsona i Berga. I allò més interessant del cas és que mentre s'organitzen les primeres jornades consultives del 13D a més de 150 municipis catalans, també s'està teixint una xarxa d'associacions locals on s'aplega gent procedent d'arreu, partidària de prendre una via alternativa que superi l'immobilisme de les sancions oficials. En poques paraules, floreix un moviment cívic que -anticipant-se a les administracions públiques i prescindint tant de doctrines autoritàries de partit com d'estratègies electorals- convoca la seva ciutadania a decidir, el que vulgui i en total llibertat. Aquest és el seny del 13D i, desgraciadament, hi ha arrauxats que s'entossudeixen a no voler-ho admetre. Ja s'ho faran.