Catalunya decideix

LAURA VILAGRÀ I PONS Ens trobem en un moment de crisi econòmica però també política per la poca confiança que aquesta millori la situació econòmica o perquè han aparegut casos de corrupció, però també perquè moltes persones voldríem haver arribat més enllà en el nivell de sobirania del nostre país i aquest procés constantment pateix retallades importants. Etimològicament la paraula crisi vol dir canvi, un canvi després d'una sacsejada important. Honestament crec que ara ens trobem davant d'una sotragada considerable que acabarà situant-nos en un escenari polític diferent. I s'ensumen canvis perquè l'Estat de les Autonomies i el desenvolupament estatutari ha donat pel que ha donat i el balanç és molt decebedor: Catalunya continua amb un reconeixement polític insuficient i arrossegant un dèficit històric d'inversions de l'Estat.

És per això que des d'ERC no apostem per iniciar cap altre procés de reforma estatutària que no sigui per situar al centre del debat el dret a decidir i, per tant, el reconeixement del dret a l'autodeterminació i l'aprofundiment en els instruments de la democràcia via referèndums i consultes. En aquesta línia les consultes preparades per a aquest proper dissabte -i les que vindran- seran unes primàries d'un procés que no té aturador i que ha fet recuperar la il·lusió per canviar la realitat que ens és hostil i que ens empetiteix.

Celebrem que la societat catalana hagi sortit de la trinxera per començar a ser proactius. En èpoques passades potser ens miràvem massa el melic i ens ancoràvem en una Catalunya romàntica, però mentrestant anàvem perdent pistonada. I ara hem vist que ningú no ens regalarà res i menys la maquinària política i jurídica de l'Estat espanyol. Amb cohesió entre representants polítics i societat civil l'èxit de la consulta està garantit, perquè en una nació sense estat com la nostra no ens podem permetre el luxe d'estar d'esquena uns i altres. Aquesta unitat d'acció ha fet que hi hagi comarques com el Bages on a gairebé tots els municipis es realitzaran les consultes, encara que n'hi ha d'altres on caldrà seguir picant pedra.

En tot cas, aquestes consultes tenen la virtut de fer visualitzar que la independència de Catalunya no és una entelèquia sinó un objectiu de país assolible. I també poden propiciar que s'ampliï la base social dels que es declaren independentistes i que persones que fa uns mesos feien un discurs pessimista i descoratjador en relació amb la llibertat de Catalunya ara hagin canviat la perspectiva. Cal que els agents econòmics i socials comparteixin la necessitat d'anar cap a un procés d'autodeterminació i que entre tots vegem la necessitat d'augmentar la capacitat de les institucions catalanes de decidir sobre les infraestructures, sobre els nostres recursos... Catalunya ha de sortir més valenta i reforçada d'aquest procés. Volem decidir sobre la independència i no contra ningú, sinó a favor nostre.