El ministre de Foment de l'estat espa-nyol i seu homòleg francès han pactat el nou traçat d'enllaç entre l'E-9 i la xarxa de carreteres situades a l'Alta Cerdanya i que, en el futur, haurien de fer que Tolosa quedés una mica més a prop de Barcelona. Si es compleix la previsió que avui anunciem a la pàgina de la Cerdanya, en dos anys aquesta infraestructura podria començar a veure la llum. Aquesta no és una variant qualsevol: aquesta és una carretera necessària, perquè vist des de la part catalana dóna continuïtat a una via cabdal per al futur del desenvolupament de comarques com el Bages, el Berguedà i la mateixa Cerdanya. És la carretera que neix a Barcelona, als Túnels de Vallvidrera, i que mor poc després d'haver travessat el túnel del Cadí. És la connexió preferent per posar en diàleg la regió a l'entorn de Tolosa i l'àrea de Barcelona. I és una carretera que en el seu moment va aixecar molta polseguera a la comarca perquè no s'entenia que per la Cerdanya passés una autovia. De fet, mirant a curt termini, segur que no cal, perquè la part francesa no té cap interès a desenvolupar amb característiques d'autovia la seva xarxa a la part sud, i el trànsit actual no justificaria els metres de quitrà que s'hi col·locarien. A mitjà termini, sobretot si la part francesa pren algun compromís, podria ser interessant pensar en fer les consegüents reserves de sòl, i a llarg termini, hauríem de pensar que serà necessari, perquè Tolosa i Barcelona haurien d'estar en disposició de poder mantenir relacions molt més estretes que les actuals. La previsió de noves infraestructures ha d'arribar de la mà de les previsions polítiques de desenvolupament dels territoris i de les realitats econòmiques de cada moment. Avui, per a la Cerdanya, saber que hi ha previst un allargament de l'E-9 és suficient. El debat de futur es pot fer un altre dia.