J

a hem assistit a la nombrosa celebració de consultes populars, diumenge passat, i pel que sembla poca satisfacció ha deixat en els promotors. Vull deixar clar, en primer lloc, el total respecte per totes les persones que hi han participat. Tothom és lliure en un estat democràtic de defensar les seves idees i, en aquest cas, els independentistes han organitzat una consulta el resultat de la qual tots coneixem. Perfecte.

També ha servit per comprovar un cert transvestisme per part de partits que mai no s'han declarat independentistes i que ara han volgut apuntar-se al carro dels promotors. De fet, estaven en el carro davant certes perspectives en els resultats, i n'han sortit, tan bon punt han comprovat que no eren els esperats. D'oportunistes sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà. Va bé saber-ho i sobretot va bé comprovar-ho.

On som ara? Doncs on érem la setmana passada. Els socialistes estem convençuts de la constitucionalitat de l'Estatut, i per tant el que toca fer és treballar i aplicar-lo en tots els seus continguts. L'estatut és vigent i res no ha de fer variar la seva aplicació. I els rumors sobre la resolució del Tribunal Constitucional són això, rumors. I fa tres anys que estem així, de manera que no cal desesperar-se perquè el ritme el marquen ells i no nosaltres. I quan tinguem sentència, ja estudiarem què diu, i actuarem en conseqüència. El President Montilla té les idees clares i ha mostrat una fermesa i contundència com ben poques vegades hem vist al nostre país.

En el que sí que hauríem d'avançar és en la proposta federalista. És ben cert que en moltes coses Espanya ja té un sistema molt proper al dels estats federals, però queda encara molt per fer i molt per canviar. Tenen raó els que diuen que la idea federalista està a les beceroles en molts indrets d'Espanya. És cert, però déu n'hi do el camí que hem recorregut en aquests darrers trenta anys.

En aquest marc, alguns poden veure l'ampolla mig plena, o mig buida, però el cert és que tots els grans serveis als ciutadans depenen bàsicament del nostre govern. L'estat central ha perdut molt del seu poder i pes, i una bona part s'ha traslladat cap a la Unió Europea. Aquesta és una realitat que molta gent no vol veure. El centralisme en determinats aspectes existeix, però reduït enormement, pel traspàs de competències cap a les autonomies i cap Europa.

Davant aquesta realitat, l'encaix de Catalunya dintre d'Espanya passa per transformar l'estat en un estat clarament federal. Costa i costarà, però a poc a poc hi anem. Ara mateix s'acaba de confirmar el canvi de gestió de la infraestructura més gran del país, l'aeroport del Prat. El govern de la Generalitat hi serà, i alguns municipis, també, i les Cambres de Comerç. És una petita o gran revolució, segons com es miri, però mai fins ara no s'havia aconseguit ni quan CiU deia que era decisiva a Madrid.

I com aquest exemple en tenim d'altres. La gran ampliació de la Línia 9 del metro de Barcelona, amb una inversió enorme, ja és una altra realitat, després d'anys i anys de comparar la xarxa de Madrid amb la d'aquí. En fi, tothom és lliure de defensar el que cregui més oportú. Durant anys he comprovat directament els beneficis d'un estat federal, i sincerament crec que aquest és el millor encaix de Catalunya dintre Espanya i de tots plegats dintre de la UE.