I EL 2010 SERÀ UN ANY DE...

E
l 2007 no ens ho crèiem; el 2008 es va confirmar l'evidència; el 2009 hem vist com la crisi ho arrossegava tot i ens situava a la cua de tot Europa; i el 2010? El 2010 hauria de ser, si no el de la recuperació, com a mínim l'any del final de la crisi. La resistència dels que encara no han abaixat la persiana té límits i només l'esperança de veure un esdevenir amb més optimisme pot fer que hi hagi l'incentiu suficient per passar el full del calendari del 31 de desembre del 2010. Els experts, amb càrrec polític i a títol independent, són pessimistes respecte al final de la recessió. L'Estat espanyol (els temps en què Catalunya es veia com una illa independent, com una locomotora més propera a l'Europa del progrés queden lluny) es troba en una situació crítica en el conjunt d'Europa, el sistema industrial ha quedat esmicolat, ara per la crisi i abans per la poca precaució i la manca de visió del problema que podria venir. Sense teixit industrial i amb el capital del totxo desaparegut, amb els bancs i caixes immersos en profundes crisis, la Catalunya d'interior ha quedat, una vegada més, en una segona o tercera línia a l'hora de posicionar-se per poder sortir de la crisi. Hi havia projectes a la Catalunya central per poder arrancar el vol (no previstos per aquesta circumstància, sinó treballs que arribaven amb retard i que venien aprofitant l'última onada d'eufòria econòmica), però ha quedat tot aturat, per diferents causes, en els darrers 12 o 24 mesos. Queda la confiança que l'empresa que ha mantingut l'activitat hagi estat prou capaç i hagi tingut la sort suficient per poder trobar nous mercats, sobretot a nivell internacional, ja que les coses per sobre dels Pirineus sembla que pinten una mica diferent, amb un xic més d'optimisme. Ara que es debat l'oportunitat de presentar un nou projecte de llei per tenir vegueries, estaria bé que des de dins i des de fora penséssim en com encarar millor el futur.