Cerdanya olímpica

L
a candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022 és una sacsejada important per a la capital catalana, construïda a empentes amb l'excusa de grans esdeveniments, però també per a la Cerdanya, que seria la comarca cridada a convertir-se, a la pràctica, en l'autèntica pista de competició dels Jocs. Encara que Barcelona fos la seu oficial, caldria una intensa participació del Pirineu, on l'escenari privilegiat és La Molina, amb instal·lacions suficients, una bona situació i experiència llarga i fructífera en celebració de proves del mundial. Amb La Molina convertida en escenari dels somnis, el conjunt de la Cerdanya esdevindria la seva base logística, i Puigcerdà, la seu d'una bona part dels serveis. L'activitat induïda pels jocs es podria notar fins a Berga, i de ben segur que la Seu d'Urgell buscaria la manera de participar en el pastís. Tanmateix, la candidatura no només genera il·lusions, sinó també alguns reptes i interrogants que caldrà resoldre. El primer de tots és que Barcelona haurà de ser elegida com a candidata espanyola, condició a la qual també aspiraran Saragossa i Jaca, eterna candidata. No és clar que les institucions centrals de l'estat, a través del Comitè Olímpic Espanyol, acabin decantant-se per Barcelona. La idea de projectar a l'opinió pública que es permet a la poderosa i insaciable Barcelona frustrar les il·lusions de Saragossa i Jaca no deurà ser del grat de ningú dels qui hauran de prendre la decisió i dels qui hauran de donar-hi suport al més alt nivell polític. En segon lloc, caldria obtenir la victòria contra candidats internacionals. I si es guanyés, es faria urgent un debat sobre infraestructures al Pirineu que inclouria la ubicació de les instal·lacions olímpiques i les infraestructures de comunicació, debat que a la Cerdanya encara té molta tela per tallar.