coloms blancs damunt la neu

Potser la concessió dels Jocs d'Hivern serviria per accelerar unes inversions necessàries des de fa molts anys. Perquè es facin d'una vegada totes aquelles coses que un país amb voluntat de reequilibri ja hauria d'haver enllestit, i que sempre van tard i a mitges

XAVIER DOMÈNECH L
'alcalde de Barcelona vol presentar la candidatura de la ciutat per organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern de l'any 2022. Estàvem amb l'atenció dividida entre l'incendi dels Ports, l'aeroport del Prat i la sentència de l'Estatut, i arriba Jordi Hereu i sacseja el panorama. Home, en temps de corbs i de falcons, veure volar uns quants coloms no fa cap nosa.
Els crítics s'han afanyat a criticar, que per això els paguen. Han recordat que l'actual govern municipal havia fet propòsit d'abandonar la línia dels grans esdeveniments com a motor d'un progrés a salts. És clar que això van dir-ho després del fiasco del Fòrum. I ara, vet aquí que ja hi tornem a ser.
Però uns Jocs d'Hivern no afectarien gaire les infraestructures barcelonines, que ja tenen rondes, hotels i pavellons congelables per fer-hi el patinatge, l'hoquei i altres esports d'interiors. La resta, naturalment, tindria per escenari les estacions hivernals del Pirineu. I aquí sí que s'hauria de parlar d'inversions indispensables.
Les estacions d'esquí més properes a Barcelona són les de la Cerdanya i el Solsonès. La Molina i Masella són a l'altre costat del túnel del Cadí. I la primera, a més a més, disposa d'estació ferroviària; de quina línia, ja és una altra cosa. Anar en tren de Barcelona a La Molina és una odissea de lentitud exasperant. Per carretera, i a banda del cost dels peatges, quan s'ajunten uns quants milers d'esquiadors es formen uns col·lapses formidables a partir de Berga. És aquesta la perspectiva que proposaran al jurat olímpic que valora les candidatures?
Però potser la concessió dels Jocs serviria justament per accelerar les obres en tot cas necessàries. Per donar una empenta radical al ferrocarril de Puigcerdà, per tal que la família olímpica pogués anar de Barcelona a la neu d'una forma digna. Per accelerar el desdoblament de l'eix del Llobregat de Berga en amunt. Per millorar els accessos a la Seu d'Urgell i a les valls del Pallars i d'Aran. Perquè es facin totes aquestes coses que un país amb voluntat de reequilibri hauria d'haver fet ja fa molts anys, i que sempre van tard i a mitges. Si per aconseguir-ho fa falta una sacsejada, doncs que vinguin els Jocs Olímpics d'Hivern del 2022. Al capdavall, aquests darrers dies mig Catalunya ha fet un entrenament intensiu de patinatge sobre gel. I sense patins.
Això sí: abans cal convèncer les autoritats olímpiques espanyoles perquè triïn Barcelona en lloc de Saragossa, que vol el mateix. Ja hi tornem a ser: pendents de Madrid, buscant que ens estimin. Quina mandra.


Caldrà una decisió espanyola que prefereixi Barcelona a Saragossa. Ja hi tornem a ser: pendents d'agradar a Madrid