Guerra de foc

JOAN ROMA I CUNILL E
l grau de despropòsits sentits al voltant de les causes i efectes de l'incendi d'Horta de Sant Joan, sembla no tenir final. El fet que morissin cinc bombers i algun més quedés ferit, ha convertit aquest incendi en un dels més greus de les darreres dècades.
No s'entén el posicionament d'alguns partits en el moment de donar a conèixer l'autoria de l'incendi. De primer, es va dictaminar que havia estat un llamp, segons investigacions dels agents forestals. I ara, es dóna per segura la participació de dues persones, que varen fer un foc, amb ànims suposadament criminals. Així sembla demostrar-ho la investigació duta a terme pels Mossos d'Esquadra per encàrrec judicial.
D'aquesta discrepància se n'està fent una batalla política i mediàtica ben difícil de comprendre i justificar.
Alguns ja van tan lluny com demanar dimissions, o presentar dubtes sobre l'eficàcia demostrada en la lluita contra el foc. La prova, la tenen en les morts dels bombers. I si hi va haver morts, hi va haver descoordinació, descontrol i males pràctiques o situacions de risc mal calculat.
Francament, els qui hem estat lluitant contra el foc, sabem del gran nombre d'imponderables que actuen sobre el ter-reny. Com a membre d'una ADF, i alcalde d'un petit poble, tinc ocasió tot sovint d'anar a apagar foc. I qui cregui que el foc rep ordres i es comporta com un objecte previsor i previsible, és que no ha estat mai en un front d'incendi.
Oi més si els incendis són de grans proporcions. Qui no recorda els dels anys 94, o 98, a la Catalunya central. Qui podia fer previsions amb garanties sobre l'evolució que alguns fronts seguirien, quan tot de cop girava el vent, i portava les flames cap als llocs menys pensats.
Un gran incendi conté innombrables perills que, tot i l'actuació d'experts professionals, no poden evitar convertir-se en tragèdies. Ho hem vist sempre, i difícilment arribarem a un grau de seguretat total, quan els factors de perill són enormes.
Si això és així, no es comprenen les ganes de regirar expedients i emetre judicis imprudents, o llençar acusacions sense base, respecte de com es va portar la lluita contra l'incendi d'Horta de Sant Joan.
El fet que s'acostin les eleccions al Parlament de Catalunya segur que té molt a veure en aquestes acusacions i apreciacions, però malament anirem si posem en dubte la professionalitat dels Bombers o dels Mossos d'Esquadra.
És tan senzill el tema, com que tenim dues versions de les causes del foc. Una per un llamp, l'altra per la imprudència benèvola o malèvola de dues persones. Tampoc una no impedeix l'altra. Podrien haver coincidit les dues causes. En tot cas s'ha d'investigar, aclarir i dictaminar, però tothom pot equivocar-se, i si el primer dictamen es demostra equivocat, s'ha de demanar excuses i aprendre de l'error.
Res no canvia, respecte als resultats. La destrucció ha estat la mateixa, i la tragèdia, també. És cert que si ha estat motivada per la mà humana, els autors mereixen un càstig exemplar, però d'aquí a buscar altres motivacions, causes o exigir dimissions, hi va un llarg camí ben poc prudent i adient. Amb el foc no s'hi juga, ni en el bosc ni en altres llocs.