De Flandes a l´Espunyola

JAUME FARGUELL I SITGES A
l primer pla de la imatge, el senyor Rudy Gelinne, alcalde de l'Espunyola, poblet de la comarca del Berguedà de 260 habitants, sense nucli urbà definit, disseminat entre boscos de pinars, rouredes i camps de cereals, amb sumptuoses masies catalanes del segle XVII i set esbargides esglesioles, de la romànica de Sant Climent a la barroca de Sant Martí de Correà.
En el senyor Rudy Gelinne es dóna la curiosa particularitat de ser l'únic batlle d'aquest Berguedà democràtic originari d'un altre Estat europeu. Nascut al municipi flamenc de Ganshoren, al cinturó de Brussel·les, s'establí a Catalunya el 1988. Casat amb la infermera berguedana Maria Dolors Vilà i Mora, a la qual conegué un estiu a la costa tarragonina i amb qui té dos fills, Arnau i Elke, exerceix aquí i amb vocació la seva professió de veterinari.
Ganshoren, poble natal de Rudy, és al costat de l'autovia A-10, que porta a la propera Gant (Gent, en flamenc), capital del Flandes Oriental i bressol de Carles V, emperador que fou de belgues i catalans i on, precisament, un dels carrers principals porta el nom de Catalunya.
Justament satisfet per haver definitivament resolt, amb cinc municipis més de l'entorn, el problema d'abastament d'aigua, a Rudy li complau també, en proporcional mesura, saber que enguany al Berguedà dediquem el dia d'Europa a Bèlgica. A banda d'aquesta raonable atenció a l'alcalde, hi ha altres poderoses raons per haver escollit aquell Estat, modèlic entre els d'Europa, compost per dues nacions, Flandes i Valònia, amb arrels històriques i lingüístiques tan distintes. El 2003, en una trobada de les comissions parlamentàries flamenca i catalana a la Cambra d'aquell país, tinguérem oportunitat d'aprofundir, amb sana enveja, en moltes de les excel·lències de la realitat política belga.
En segon pla de la fotografia, dalt d'un turó, flanquejat per dues torres quadrades, s'enlaira el castell de l'Espunyola. Parcialment depauperat a causa del seu ús durant segles com a masia, conserva encara l'arrogància del palau i fortalesa que fou.
Avui, amb la feliç reconstrucció de la torre de ponent, com a casa de turisme rural, aquest castell, un dels més sencers de la comarca, obrirà a propis i es- tranys pàgines d'un poble amb paisatge i història propis. Ja es perfilen, refetes, les finestres coronelles des d'on albirar la suau i complexa verdor del quasi intacte baix Berguedà. Esperem de la restauració interior la saviesa evocadora de llegendes com la d'un senyor que prengué els hàbits en saber la mort de la plebea que fou el seu amor impossible. I d'històries que ens parlen de l'abadessa Adelaida, filla del comte de Barcelona, i dels senyors del castell, procuradors que foren dels nobles de Pinós i del signant del testament del Guillem de Berguedà, el més gran dels trobadors de parla catalana.