S
olsona va viure ahir un esdeveniment majúscul. El qualificatiu de funeral de ciutat queda curt. Si ja s'hagués desplegat la nova ordenació territorial, seria més adient qualificar-ho de funeral de vegueria, per la seva entitat i perquè entre el centenar de personalitats polítiques i institucionals presents n'hi havia una amplíssima representació del Bages i una bona presència del Berguedà, amb l'ERC de la Catalunya central en pes. Consellers, alcaldes, regidors, diputats, càrrecs de delegacions de la Generalitat... Entre les personalitats destacava també, per la seva absència, el bisbe, que va preferir no assistir a una celebració oficiada al temple del qual ell és titular per un amic íntim del difunt a qui el prelat ha donat per amortitzat. En un escenari catedralici, amb la profunditat d'arrels que hi atorga el protocol d'una ciutat secular, i amb una munió de gent emocionada i silent, el comiat a Xavier Jounou va aparèixer ahir davant de tots els assistents com quelcom més que el comiat a un alcalde. És cert que Jounou ha traspassat molt abans que la seva feina a alcaldia li hagi comportat enemics irreconciliables i grans ressentiments. Però aquest factor no impedeix que ahir, a Solsona, es palpés l'adhesió general que ha generat una manera de fer i de ser que el mateix Jounou, en una insòlita demostració d'enteresa, va encarregar-se de fer sentir directament de la seva ploma al sepeli. Una manera de fer i de veure la política i el país que es resumeix en alguns dels valors universals que tothom coneix i tothom pot practicar: humanitat, respecte, honestedat, dedicació, coherència, compromís. La capacitat d'aquests senzills valors per unir i sumar voluntats va tenir ahir una escenificació immillorable a la catedral de Solsona. És un missatge fàcil d'entendre que tota la classe política faria bé considerant el seu millor material de treball.