La torre elèctrica del rebedor

Quin missatge expressa la torre d'alta tensió de la rotonda dels Dolors? Certament,
no és el d'una ciutat que hagi enllestit els deures urbanístics, que s'hagi tret les noses del damunt i que creixi ordenadament en un territori net d'obstacles i de condicionaments

XAVIER DOMÈNECH L
'indret de la plaça Prat de la Riba, més coneguda com la rotonda dels Dolors, ha constituït durant molts anys una solució de continuïtat entre el "dins" i el "fora" de Manresa, encara que en aquest "fora" hi hagués blocs de pisos i llocs de treball. El "pont de ferro" marcava una mena de frontera, a tall de portal obert en la muralla de la via fèrria. En els darrers anys, la part externa s'ha anat atapeint, densificant, i amb la prolongació del carrer Sallent i de l'avinguda dels Dolors, i la construcció d'un nou barri d'habitatges en aquesta segona via, el límit on comencen els "afores" s'ha desplaçat notablement. Però la plaça és encara un element de segmentació, un separador evident, i per adonar-se'n només cal examinar les poques facilitats que troba qui vol creuar-la caminant.
No és estrany que els forasters i visitants que accedeixen a Manresa per la carretera de Vic pensin que aquella rotonda fa funcions de porta de la ciutat, o potser de rebedor-distribuïdor. I ja se sap que les portes i els rebedors diuen molt de les cases i dels qui les habiten. Què diu, de Manresa i dels manresans, la plaça Prat de la Riba? Hi ha verd: herba i arbres. Hi sol haver cartells que anuncien esdeveniments, sovint ja passats. I hi ha la torre d'alta tensió, supervivent del darrer gran trasllat de línies elèctriques. Quin és el missatge que expressa aquesta torre? No pas el d'una ciutat que ha enllestit els deures urbanístics, que s'ha tret les noses del damunt i que creix ordenadament en un territori net d'obstacles i de condicionaments.
La torre d'alta tensió saluda el visitant abans de començar a fer la volta a la plaça. Però a l'altre costat l'espera l'abans esmentat "pont de ferro", el pas de la via dels Ferrocarrils de la Generalitat per damunt de la gran artèria de penetració al centre urbà. Què ens diu, aquest pont? Si fa no fa, el mateix que la torre: que en matèria de barreres interiors, la ciutat té unes quantes assignatures pendents d'aprovar; de fet, fins i tot estan pendents de matrícula i de colzes. Encara sort, des d'aquesta perspectiva, que de trens n'hi passen pocs, i l'espectacle sorollós només és vist quatre o cinc vegades cada hora.
Què s'ha de fer? Treure la via no sembla plantejable, i altres ciutats tenen ponts del ferrocarril en llocs molt més cèntrics. Quant a la torre d'alta tensió, està vinculada a una estació transformadora situada allà al costat, i cada cop que se'n parla apareixen xifres astronòmiques. Però amb una mica d'imaginació es pot fer alguna cosa, ni que sigui d'imatge. En parlarem demà, si volen.