Canà: el miracle de la Mare de Déu

MERCÈ DE SUBIRÀ I TERESA VIDAL A
ra que ja hem deixat enrere les festes de Nadal i que probablement han estat excepcionals per a petits i grans, dies en què els carrers han estat plens de gent, llums i regals, la majoria de nosaltres ens sentim com homes, dones i joves renovats per tal de poder reprendre un nou any i complir els nostres bons propòsits. La lectura d'avui que ens proposa sant Joan ens convida a una festa.
Els galileus esperaven ansiosament els casaments, que eren una ocasió per reunir família i amics. Generalment celebraven les noces al final de la verema o de les collites de blat. En els costums de l'època, pel que fa a celebracions familiars, el vi era considerat un element indispensable per crear un sentiment de festa i alegria. Amb el vi s'acompanyava la carn de l'àpat, el peix farcit, guisats de pollastre... Vet aquí que, després de tres dies de noces a Canà, sembla que es va acabar el vi. Maria és la primera d'adonar-se d'aquesta mancança i ho fa saber al seu fill. Jesús respon: "i jo què hi tinc a veure?... encara no ha arribat la meva hora". Pel que fa a la resposta, "i jo què hi tinc a veure?", es refereix a una expressió corrent que simplement vol dir: "aquest assumpte no ens afecta". Però Maria, la Mare de Déu, que no es desanima davant les paraules desconcertants de Jesús, mana als servidors del banquet que facin el que ell els dirà. Jesús mana que omplin d'aigua sis piques de pedra. Sis piques de cent litres de capacitat, que esdevenen de sobte uns sis-cents litres de vi. Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos, així manifestà la seva glòria per intercessió de Maria, i els seus deixebles, que compartien l'alegria de la festa, van creure en ell com a Messies.
Tenim, doncs, un miracle-do gratuït, una actuació prodigiosa de Jesús, però el paper principal l'assumeix Maria; el miracle es produeix per la seva intercessió, perquè ella reacciona amb confiança i seguretat. Les seves paraules són contundents: "feu el que ell us digui", i les podem considerar com una invitació permanent per a cadascun de nosaltres: en això consisteix el compromís d'un cristià, obeir Déu. Si mostrem, com Maria, la nostra fe incondicional amb fermesa i convicció, és quan podem dir que la fe mou muntanyes i fins i tot fa miracles. Ell, el Senyor, ha dipositat en nosaltres tota la seva confiança fent-nos corresponsables de la seva obra.