Un monument a l´electricitat

Si la torre d'alta tensió de la rotonda dels Dolors no pot ser eliminada, podríem provar de canviar-ne el nom per modificar la percepció de la cosa, de manera que, pel sistema de rebatejar-la, es convertís en quelcom positiu, estimable, creatiu, desitjable i admirable

XAVIER DOMÈNECH D
èiem ahir que la presència d'una torre d'alta tensió a la rotonda dels Dolors no projecta la millor imatge possible de Manresa al visitant que penetra a la ciutat per la carretera de Vic, i que sens dubte percep que aquella plaça fa funcions de rebedor-distribuïdor d'una entrada principal. Qui tindria un pal de línia elèctrica al rebedor de casa seva? Dèiem també que després de la torre, el visitant veu el "pont de ferro", i s'acaba de convèncer que ha entrat en una ciutat amb assignatures urbanístiques pendents. Finalment, dèiem que aparentment és molt difícil, si més no a curt termini, eliminar cap dels dos elements, però que s'hi podia fer alguna cosa, com a mínim, a nivell d'imatge, i que avui en parlaríem.
Escrivia Borges: "Si (como afirma el griego en el Cratilo) el nombre es arquetipo de la cosa, en las letras de "rosa" está la rosa, y todo el Nilo en la palabra Nilo" (El Gólem). És a dir, i en altres paraules, que de vegades el nom pot fer la cosa. Això ho saben bé els propagandistes, els publicistes, els polítics i àdhuc molts periodistes, que s'esforcen a dir perdiu a la garsa, i tot sovint, d'aquesta manera, aconsegueixen servir-la a taula, degudament guisada a la cassola. Canviar el nom a la realitat quan no es pot modificar la realitat mateixa és doncs un truc tan antic com freqüent, i si bé tot sovint ens adonem de l'en-gany i reaccionem amb indignació, en moltes altres mosseguem l'ham sense adonar-nos-en.
Caldria, doncs, contemplar la possibilitat de canviar el nom de la cosa a la rotonda dels Dolors, ja que no es pot canviar la cosa mateixa, i si la torre d'alta tensió no pot ser desconnectada, desmuntada i eliminada de l'indret, podríem provar que deixés de ser només una empipadora torre d'alta tensió i, pel sistema de rebatejar-la, es convertís en quelcom positiu, estimable, creatiu, desitjable i admirable. Per exemple, una peça clau del Patrimoni d'Arqueologia Industrial de Manresa. Aquest procés comença per la tria del nom: per exemple, "Monument memorial a l'arribada de l'electricitat". Tot seguit es "museïtza" l'indret, plantant-hi uns plafons informatius i repartint alguns tríptics. És important que el Museu de la Tècnica de Catalunya l'aculli sota el seu paraigua. Finalment, la visita s'inclou en els itineraris formatius de les escoles manresanes, i es fa una bonica festa d'inauguració amb el conseller d'Energia.
Però que ningú no s'equivoqui: serà un monument a l'electricitat, no a la "llum elèctrica". A Manresa, de Llum monumentalitzable només n'hi ha una.