La roba dels pobres té multa

Ser pobre surt car. L'Ajuntament de Manresa estudia una ordenança que preveu multar els qui estenguin la roba al balcó o hi instal·lin antenes parabòliques. I quina mena de famílies se solen comportar de tal manera? Exacte: les que tenen ingressos més modestos

XAVIER DOMÈNECH
o es pot ser pobre per cap diner, perquè, a més a més, et poden multar. Per alguna estranya raó, les multes solen caure del costat dels menys afavorits per la deessa Fortuna. El penúltim exemple: l'Ajuntament de Manresa estudia una ordenança de paisatge urbà en què, entre altres coses, es preveu multar els qui estenguin la roba al balcó i els qui hi instal·lin antenes parabòliques. I quina és la mena de famílies que, en més proporció, es comporten de tal manera? Exacte: les que gaudeixen (o pateixen) d'ingressos més modestos.
És veritat que hi ha gent amb molts diners i molta barra que no dedica ni mig euro a cuidar l'aspecte públic del seu habitatge, i li és igual si el color desentona o si l'ostentós aparell d'aire condicionat al mig de la façana de la planta baixa espatlla tant la imatge com la temperatura del carrer. Si ell va fresc, els altres que es ventin. Però les excepcions no invaliden la regla: roba estesa i parabòliques al balcó creixen en relació inversa als ingressos domèstics.
Només cal fer una volta per la ciutat, per qualsevol ciutat i fins i tot per qualsevol poble una mica urbà. Als carrers i barris on el preu de l'habitatge és més alt i la seva qualitat i dimensió mitjanes és més gran no s'hi sol veure roba estesa. Els residents tenen assecadora i les comunitats de propietaris, regles estrictes. El mateix succeeix amb les parabòliques: solen ser comunitàries i aplegar-se a les teulades. En canvi, els carrers i els barris on el preu de l'habitatge és més baix, la qualitat constructiva és més atrotinada i les dimensions dels pisos és més minvada són els que llueixen grans esteses de roba de tota mena als pentagrames subjectats als balcons, i tantes antenes parabòliques collades a les finestres com famílies s'hi amunteguen.
I ara imaginem-nos un policia local que puja l'escala fosca i perillosa d'una casa vella i esquerdada, truca a la porta d'un pis d'escassa salubritat i explica als seus precaris residents que aquella roba del balcó l'hauran d'estendre a la cuina, o al menjador, perquè allà no es malmet el paisatge urbà. I que facin el favor de gratar-se la butxaca i contractar un instal·lador perquè els pugi la parabòlica a la teulada. I que a ell què li expliquen si el pis és de lloguer i l'amo no els deixa fer res: a d'altres carrers i barris bé que se'n surten, oi?
Tot sigui pel paisatge urbà, diu l'Ajuntament de l'obra de la Reforma, de la passarel·la de la Via Sant Ignasi, dels llambordins i del gep papiroflèctic de la barroca casa consistorial -que, això sí, ha guanyat un premi.