JORDI RODÓ I RODÀ
T
odo cuanto desgaste las energías acumuladas en la mujer (sobretrabajo industrial, preocupaciones políticas, etc.) producirá tarde o temprano la degeneración de la raza. Ese relativo reposo físico e intelectual de que goza la esposa en el hogar representa el dote fisiológico de la especie". Aquestes són paraules de Santiago Ramón y Cajal (1852-1934), metge, històleg i professor universitari espanyol guardonat amb el premi Nobel de medicina el 1906; l'home que va aportar al coneixement de la humanitat la "doctrina de la neurona", en interpretar que el sistema nerviós està composat d'unitats independents i connectades. No m'atreveixo a explicar més sobre les teories d'aquest eminent científic, però cal reconèixer que va ser un avançat al seu temps; almenys pel que fa al sistema nerviós, perquè sembla que no anava gaire ben encaminat en les seves teories sobre la influència de les dones en la societat (la raça, per ser estrictes). No sé si havien coincidit mai amb el neuròleg Sigmund Freud i què n'opinava, de les seves teories sobre la raçaÉ
Queda clar, però, que la diagnosi feta per Ramón y Cajal i la seva teràpia no s'han complert cent anys després, i la dona ha contribuït a l'avenç social com mai abans, des del treball o la política, més enllà dels rols de gènere que se li assignaven tradicionalment. Avui dia, en les societats occidentals, ningú no qüestiona ja la igualtat entre sexes i la capacitat de les dones per a desenvolupar qualsevol tasca amb les mateixes aportacions intel·lectuals que els homes. En alguns àmbits potser encara no podem avaluar el paper de la dona perquè fa massa poc que s'hi ha incorporat en plenes condicions i el camp a recórrer és encara llarg. La política, la planificació urbana, la recerca o l'art són alguns d'aquests camps encara per explorar i per explotar des de les capacitats femenines i és molt possible que hi aportin una perspectiva que faci canviar de ple l'evolució de la societat. Ja es veurà.
Mentrestant, els guanys que han experimentat les dones a casa nostra des de Ramón y Cajal són extraordinaris si tenim present la relativitat del temps en la història de la humanitat i com estan encara les dones en altres cultures tan properes com la musulmana. Només hi ha un àmbit en què caldria aturar-se un instant, respirar fondo, reflexionar, xerrar i arribar a una treva si no a una pau duradora: l'ús dual del gènere en la llengua. Ja entenc que és millor dir "la història de la humanitat" que "la història de l'home", però potser no cal repetir sempre "els/les ciutadans/ciutadanes". A canvi d'aquesta llicència, m'avinc a replantejar tots els rols de gènere que ens han condicionat des del descobriment de l'agricultura. Potser amb això no posarem fi a totes les desigualtats per qüestions de sexe, però segur que els/les que escrivim hi sortiríem guanyant i potser farem més àgils els discursos ensucrats de polítics formalment massa correctes.