la torna de les vegueries

La Llei de vegueries s'ha aprovat al mateix temps que la de l'Àrea Metropolitana: un macroajuntament de la Gran Barcelona, el govern de la qual caurà previsiblement en mans socialistes fins i tot en el cas que CiU aconsegueixi l'alcaldia de la capital

XAVIER DOMÈNECH D
oncs ho ha fet. El conseller Jordi Ausàs ha aconseguit que el Govern de la Generalitat aprovés el projecte de Llei de vegueries, amb el conegut mapa de les set demarcacions que inclou la Catalunya Central. Havia d'anar al consell de govern del 5 de gener, però com que pintaven bastos, Montilla el va aparcar. I quan ja era general el temor que l'hagués aparcat en un estacionament de llarga estada, resulta que només s'ha endarrerit quatre setmanes: el temps d'acabar-lo de coure, de llimar unes quantes arestes i de cridar a l'ordre alguns coreligionaris repatanis. I ara, cap al Parlament, que serà un camp de mines, perquè tots els poders locals, tant els de dret com els de fet, pressionaran els diputats perquè modifiquin la llei d'acord amb els seus interessos o, simplement, perquè l'aturin.
Què hi ha, de nou, en la darrera versió del projecte respecte de la que es va apartar fa quatre setmanes? Detalls a banda, hi ha de nou que s'ha aprovat al mateix temps que la creació, o recuperació, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Un ens que aplegarà els municipis on resideixen més de tres milions de persones, i que assumirà competències urbanístiques pròpies dels ens locals; és a dir, una mena de macroajuntament de la Gran Barcelona, el govern de la qual caurà previsiblement en mans socialistes fins i tot en el cas, cada vegada més versemblant, que CiU aconseguís l'alcaldia de la capital després de les properes eleccions municipals. Per tant, el Govern ha donat llum verd, al mateix temps, a una llei que perjudica el PSC -perquè les noves vegueries tindran, ben probablement, governs convergents- i a una altra que el beneficia.
Ara té la paraula el Parlament. Podrà tramitar la Llei de vegueries en aquesta legislatura? Montilla és dels que no avancen les eleccions si no és per l'adveniment d'un cataclisme, i fins ara ha demostrat una certa traça a esquivar-los. L'Estatut diu que la legislatura "fineix" en esgotar-se el mandat dels diputats, al cap de quatre anys de les eleccions; és a dir, que l'actual mandat "fineix" l'1 de novembre d'enguany. També diu que les eleccions es convoquen "quinze dies abans del finiment" i se celebren entre 40 i 60 dies després de convocar-se. Esgotant els terminis, tenim Parlament fins al 15 d'octubre (i eleccions entre el 25 de novembre i el 15 de desembre).
Ja veuen si en tenen, de temps, per aprovar la llei veguerial. Ara només cal que també en tinguin ganes, i això és el que més s'ha trobat a faltar en els darrers anys.