E
l President de la Generalitat, el socialista José Montilla, i el conseller de Governació, Jordi Ausàs, d'ERC, van aparèixer ahir públicament per presentar el projecte de llei de nova organització de Catalunya que l'executiu català envia al Parlament per al seu debat, tramitació i aprovació. El camí per a la creació d'una planta administrativa que és un dels objectius històrics del catalanisme encara serà llarg, però mai no s'havia arribat tan lluny. I el mèrit principal d'aquest avanç és justament de les dues persones que ahir van sortir a defensar el projecte, conscients que és una matèria que fàcilment pot generar aspres polèmiques de campanar. El conseller Ausàs, un convençut de la necessitat de la nova organització, ha aconseguit tirar endavant el projecte amb perseverança i no deixant-lo mai per perdut; el President Montilla ha estat qui ha aplanat el camí entre els socialistes de la regió primera i de les capitals provincials, absolutament reacis a qualsevol canvi que modifiqui un statu quo al qual estan acomodats. L'aprovació simultània de l'Àrea Metropolitana apareix, així, com una compensació per a neguitosos que pateixin per la transfiguració d'una eina tan poderosa com la Diputació de Barcelona. Montilla ha fet valdre la seva autoritat, i la seva intervenció ha estat clau. El camí que queda és atzarós. De fet, la fórmula elegida (quatre vegueries de moment, una cinquena aviat, i dues més quan es pugui, sense capitals designades) pot encallar-se a Madrid, i no és fàcil d'entendre per l'opinió pública. Però és ben cert que, si cal esperar el moment en què el camí sigui pla i el govern central hagi signat el vistiplau, caldrà esperar eternament. De moment, com a mínim, s'avançarà. Al capdavall, és obligat: la nova ordenació és un mandat de l'Estatut, i se suposa que cal complir-lo. Ahir es va fer un pas decisiu perquè sigui així.